Biografies reversibles
Woody Allen
Jo no volia ser Bogart, tampoc volia ser John Wayne. Només volia ser el borinot de la classe, volia ser el noi amb ulleres que mai s'enrotlla la noia, però que és divertit i cau bé a tothom... (Contes sense ploma, 1984)
Abans d'entrar en matèria, cal deixar clar que Woody Allen no és real, no és una persona física homologable... És una personalitat fictícia, aparentment complexa. És un holograma enginyós. Aquesta imatge és el nexe d'una extensa filmografia, la qual pertany, en realitat, a diversos directors: Altman, Scott, Trueba, De Palma, Scorsese, Fellini o Jackie Chan, entre d'altres....
Efectivament, Allan Stewart Königsberg (nom real d'Allen) és alt, de complexió atlètica, amb una agudesa visual esplèndida, jueu, probablement circumcís, nascut a Connecticut, tot i que resideix a Nova York, a on es va traslladar el 1957 amb motiu de les proves finals d'un curs sobre com parlar en públic, el qual va superar amb ajuda d'una potent sedació del sistema nerviós perifèric.
Després d'aquest incident, recollit i documentat gràcies a diversos testimonis presencials, Königsberg va iniciar una meteòrica carrera empresarial a la companyia Allen Manufacturing, la qual va culminar amb el disseny, fabricació i comercialització d'unes claus de cap hexagonal interior, que s'han popularitzat arreu del món degut a un multimilionari contracte signat entre Allen i Ikea.
La firma sueca acostuma a incloure les claus Allen en els kits de muntatge, seguint l'esperit del seu famós lema: "Els mobles els posem nosaltres. Els nervis, vostè... Comenci a perdre el seny a la nostra botiga. També es pot enfurismar a la cua de caixa, però la histèria, si us plau, deixi-la per a casa seva. Només allà descobrirà que res no encaixa, les instruccions semblen escrites en ciríl·lic i, a més, li falten cargols o li sobren fustes".
Però retornem a Königsberg. La seva família és originaria de la ciutat del mateix nom, coneguda pel problema matemàtic Els set ponts de Königsberg, mai resolt, i que va provocar el duel entre Euler i L'Hôpital, deixant malferit un i borni l'altre. O per ser el bressol d'Immanuel Kant, el famós pintor expressionista. O pel vaixell SMS Königsberg amarat al seu port, i que encara avui és motiu de litigi entre Alemanya i Rússia.
Total, que els Königsberg, indiferents a les paradoxes lògiques, van emigrar als EUA el 1935. La mare ja estava embarassada quan van iniciar el viatge, tot i que alguns experts senyalen la llarga travessia en vaixell com a probable causa de l'embaràs. Allan Stewart (de nen, només Stewart) va cursar estudis a l'escola pública Midwood High School. Era un alumne normal, que només destacava en beisbol i física.... En qualsevol cas, molt lluny del currículum acadèmic del seu germà menor, Herb, conegut arreu del món per ser el descobridor del quark top.
Allan Stewart ha sabut mantenir-se en un discret segon pla els darrers anys, encarregant a coneguts directors la filmació de les seves històries, tot i mantenir un estricte control al llarg del rodatge i, en especial, durant el procés de muntatge.
De fet, el mèrit principal esdevé en la creació del seu alter ego, el qual, amb un novedós sistema de projecció, s'intercala dins la història com un Roger Rabbit androide, a partir d'un personatge hipocondríac, nyicris i neurastènic que, finalment, només aconsegueix estimar -de forma estable- una ciutat (Nova York) i una música (el jazz)...
A la introducció de la seva obra mestra, una veu en off ens introdueix en el nucli central de la seva afectivitat malaltissa, només emmascarada per una ironia recorrent, però impregnada d'una poesia agredolça i urbana... Poesia a la fi; a la fi, poesia.
Ell era dur i romàntic, com la ciutat que estimava. Darrera les seves ulleres de muntura negra s'amagaba el vibrant poder sexual d'un jaguar. Nova York era la seva ciutat i sempre ho seria... (Manhattan, 1979)
- - -
1 comentari:
Josep M. Brugera
Nascut a Altron (1957), un poblet que pertany al municipi de Sort, el Josep Maria va copsar de ben petit el què es respirava a la Vall d'Àssua, entre l'aiguabarreig del riu Caregue i el de Pamano, interioritzant a fons els aires del Pirineu. Ell, anava a guardar les vaques fent companyia al seu avi.
Anant al col·legi de Llesuí, el Josep M. va aprendre el pare nostre i cançons que les monges li ensenyaven, i que després recitava, junt amb la seva àvia materna, a l'església de Sant Serni, datada del segle XVII.
La feina de guardar les vaques se li va fer de seguida massa monòtona i, ja amb la joventut a sota el braç, i abans de fer la mili, va treballar un temps a La Mola de Sall, una propietat local on molien el blat i feien llum pel poble.
Amb l'inici d'obertura de pistes d'esquí a la zona, sobretot la de Llesuí, el Josep Maria (Pepmia pels veïns i amics) va llançar-se a obrir un negoci propi, en una temàtica que tindria molt d'èxit al petit poblet: l'hostaleria. Aquest noi, tenia ull.
El seu, va convertir-se en un hostal d'èxit, però l'ambient urbanita que envaïa cada cap de setmana el seu espai i, que en èpoques d'esquiada era diari, va fer replantejar la vida a aquest emprenador que, uns anys més tard, ja no era tant jove.
Amb l'esperit pagès interioritzat des de sempre, el Pepmia no podia permetre perdre aquest caràcter, així que, sobrepassat per les circumstàncies, va decidir recuperar l'activitat tradicional del poble, la cria de vaques de llet, però ara, en un altre indret.
Ara només en sabem que viu feliç amb les seves vaques, però no sabem on. Deu ser que necessita preservar la intimitat, i mantenir el mateix esperit que l'ha mantingut viu.
Sempre ha estat una persona tímida, gelosa de tot allò personal, i amb qui costa compartir experiències. Suposem que algun dia, publicarà les seves memòries, carregades d'anècdotes, això sí.
Publica un comentari a l'entrada