Nadal a Madrid (IV)

Dia IV

És dissabte i es nota. El metro va tranquil·let i els viatgers, en general, fan més bona cara que els dies feiners. La gent s'agafa a les barres amb les mandíbules més relaxades i la mirada més distesa. Hi ha més bon rotllo, vaja.

Parlant de metro. En diverses estacions tenim fred. També ens sobta la quantitat d'anuncis murals de la Revista cristiana de hoy, amb eslògans tan eloqüents com Ningún cristiano usa preservativo (sic).

Bé, és dissabte, ja ho he dit, i ens adrecem a la Casa Museu de Joaquín Sorolla. Està al carrer de Martínez Campos, perpendicular a la Castellana. Un barri tranquil, amb patinadores que anuncien una cadena de restaurants i amb nois fent malabars als semàfors, durant la parada obligatòria del vermell.

La Casa Museu de Sorolla és una casa de 3 plantes, amb uns jardins de clara inspiració andalusa, preciosos. Passem a la primera planta, on hi ha diverses sales i l'estudi del pintor. Sorolla és un pintor luminista, agradable i de fàcil digestió. Les estances conserven bona part del mobiliari i de l'ambient original. L'estudi té diverses finestres i un celobert, per aconseguir llum natural des de diversos angles. Hi ha força pintures, alguna escultura, peces de ceràmica,... Si Sorolla no t'entusiasma, és una visita agraïda, però si t'agrada, és molt recomanable.

Anem al centre i acabem per dinar, de nou, a l'Artemisa, al carrer Ventura de la Vega. Aquest és un carrer no gaire llarg, però amb una oferta gastronòmica d'allò més variada: hi ha restaurants argentins, integrals, típics, bascos, peruans, eròtics, indis, eclèctics,... Al menjador coincidim amb una cara relativament coneguda: la Nathalie Seseña, actriu secundària a Airbag o El dia de la bestia.

El cafè el fem en un clàssic: el Café Comercial, a la Glorieta de Bilbao. La sala, enorme, està gairebé buida. Unes taules més enllà, quatre senyores i un senyor s'estan despatxant uns cafelitos i uns anises. Són grans, molt grans, però s'ho passen de conya: entre els cinc deuen fregar el mig mil·leni, però riuen pels descosits, enfotent-se d'algun conegut.

Fem una escapada al MNCN (museu de ciències naturals). És com un viatge en el temps a un espai semirenovat, que sembla voler escapar del passat. I a fe que li costa... Animals dissecats, maquetes, plafons,... tot plegat té un regust antiquat. Malgrat els esforços, sembla que la cosa no acaba d'entabanar. Al llarg del recorregut anem coincidint una i altra vegada amb una família supernombrosa (comptem pare, mare, deu fills i una tieta...).

Quan l'avorriment està apunt d'arribar, de sobte, en una galeria no gaire concorreguda, la sorpresa: la mostra Animalatas de l'Alain Burban. Diversos animals de llauna: peixos, cangurs, gossos,... divertits, originals i suggerents. Ens sembla el millor del museu, de tros...

Més metro. Ara anem cap el nord i baixem a Begoña. El sol ja s'ha amagat i ens quedem al peu del novíssim Madrid: les quatre torres del CTBA (Cuatro Torres Business Area), edificades a l'antiga Ciudad Deportiva del Real Madrid. Dues torres (Espacio i Cristal) estan pràcticament acabades. Les altres dues (Caja Madrid -Norman Foster- i Sacyr Vallehermoso -César Pelli-) s'acabaran el 2008. Són els quatre edificis més alts d'Espanya, amb alçades d'entre els 223 i 250 metres (i de 45 a 53 plantes). Símbols? Neofaraonisme?

Bé, sigui com sigui, allà ens sentim petits, molts petits, i decidim tornar al centre: des de la parada de Tribunal baixem pel carrer Fuencarral, cap a la Gran Vía. A mida que ens acostem, augmenta la densitat dels vianants. De nou, gent, molta gent...

Abans de decidir on sopem, ens prenem una cervesa al café del Círculo de Bellas Artes, amb uns enormes finestrals al carrer Alcalà, làmpades penjades i pintures decorant el sostre. La sala és espectacular, els preus de les birres també. A banda de la consumició, ens han cobrat 1 € només per entrar, però, això sí, dona dret a visitar les exposicions. No tenim gaire temps, però al primer pis hi ha una mostra patrocinada per l'Injuve. En un volt ràpid, hem vist alguna cosa molt vàlida: disseny, interiorisme, còmic, pintura, fotografies,...

Sopem a Toscana I. El local està a tope. Ara sí és nota que és dissabte, ja que de seguida es fan cues per agafar taula. Després d'atipar-nos, no triguem gaire a lliscar cap el metro i enfilem la tornada a l'hotel. Gairebé 45 minuts d'humanitat subterrània...

Estem rebentats i no triguem gaire a clapar-nos.

Bona nit...

-----

Nadal a Madrid (IV)

Per veure la galeria de fotos: clica aquí