Biografies reversibles
Arthur Schopenhauer
No hi ha web interessant per qui no sap per què navega...
Schopenhauer va néixer a Vilajuïga (Alt Empordà) l'hivern de 1957. El seu pare era un monitor de submarinisme, procedent de la RDA, que va trobar feina a Roses, durant unes vacances. La seva mare, cambrera en un night club de La Jonquera, no va trigar a abandonar a pare i fill, en conèixer un empresari libanès de moral limitada, però de compte corrent sanejat.
El petit Arthur és recordat per les seves professores de primària com un nen solitari, sovint melangiós, que no sortia amb els seus companys al pati, estimant-se més romandre a l'aula, escrivint sonets de temàtica diversa. Això, tot i el plaer que li produïa escriure, no el va fer gaire popular (en tot cas, sí el va fer conegut) entre la gent de la seva edat i el seu procés de socialització no va estar exempt de dificultats.
Amb un currículum acadèmic envejable, però amb molts pocs amics al poble, Schopenhauer va marxar el 1974 a Barcelona, per incorporar-se a estudis de Filosofia i Economia. El contacte amb la ciutat, l'ambient intel·lectual -predominantment marxià- de la universitat de l'època i la llibertat que li atorgà sortir del rígid domicili patern, el fa entrar en un període compulsiu, però fecund, durant el qual es marquen les línies mestres del seu pensament.
D'aquells anys, plens de manifestacions antifranquistes i reunions clandestines, són les seves obres més conegudes: Lògica i anàlisi formal en una perspectiva comparada i, sobre tot, Falansteris i altres utopies pernicioses. La seva tesi: Dialèctica pancreàtica, dirigida per Manuel Sacristán, li va suposar un reconeixement i un prestigi important, per bé que minoritari.
En un àmbit més prosaic, no se li coneixen relacions amoroses, tot i mantenir relacions intenses, des d'un punt de vista epistolar, amb alguna companya d'institut (Caterina Mieras, Marina Rossell,...). Va morir prematurament, atropellat per un taxi a Les Rambles de Barcelona el 20 de gener del 1981, sense deixar herència, vídua ni fills, però sí una obra extensa i no sempre de fàcil lectura. Llegiu-lo en pau...
- - -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada