28 de nov. 2011

Doneu-li un punt de suport i s'hi instal·larà....



Érase un gato a un radiador pegado,
érase un gato acomodativo,
érase un gato señorón y pasivo,
érase un respiro ralentizado.

Erase un adorno inanimado,
érase una mirada lesiva,
érase una foca panza arriba,
era un ergónomo sintetizado.

Érase el muermo de una estera,
érase un bostezo superlativo,
huelga hasta final de primavera.

Érase un esfuerzo tacaño,
quietísimo gato, plasta de fiera,
que por no mover, un pedo al año...

21 de nov. 2011

19 de nov. 2011

Faltes de fotografia

Interior botiga. Rambla de Catalunya. Barcelona.

13 de nov. 2011

La Bilinguàrdia


El desdoblament català - castellà de La Vanguardia continua portant-li algun problema al diari barceloní. Sense arribar al nivell de la doble personalitat de "Llegeixo / Leo Messi", l'edició en català d'avui, diumenge 13 de novembre de 2011, porta un altre parany. Un magnífic article d'Enric Juliana sobre la realitat política italiana ("La llegenda del Gran Venedor", en un itinerari que va d'Enrico Berlinguer a Silvio Berlusconi, passant per Bettino Craxi) comença a la pàgina 4 en català i acaba a la pàgina 5 en castellà...
De fet, és tota la pàgina 5 -dins de l'edició catalana- la que està en castellà: encapçalament, article, peu de foto i anunci de mitja pàgina de Mercedes-Benz. Posats a pifiar-la, podrien haver-ho fet a l'inrevès: haver començat l'article en castellà i fer la pàgina 5 en català. Així ens haurien proporcionat el plaer de poder trucar al concessionari més proper de "Mercè-Benz" i encarregar -en català, per descomptat- un C 220 CDI automàtic del 2011, que aquest mes està disponible per només 28.900 euros. És una autèntica llàstima...

6 de nov. 2011

El pes de la palla

És diumenge, és d'hora i plou. Faig l'excursió preceptiva al quiosc habitual. Compro La Vanguardia per 2,50 €. Tant fa que les notíces siguin bones, dolentes o dolentíssimes. El preu no es toca i no es pot regatejar.
És diumenge, és d'hora i plou. Si matino, m'estalvio cues. Odio les cues de diumenge al quiosc. Sempre trobes algú que va a buscar el fascicle, la corbata, la paella, el ganivet japonès, la sopa de sobre o el devedé bescanviable pels cupons que ha estat retallant des de Setmana Santa fins ara. I per acabar d'adobar-ho, resulta que tots els complements tenen un preu visual: 5,95, 6,95, 9,95,... Sempre amb 0,95 de decimals, amb la qual cosa el client aprofita per buidar la butxaca de xavalla i pagar els 95 cèntims amb una munió de monedes de totes les mides i colors possibles, entretenint-se en complicats càlculs financers...
És diumenge, és d'hora i plou. Enllestit el tràmit, me'n torno cap a esmorzar ben carregat, perquè el diari de diumenge no és un diari normal. A banda de la tirallonga de cupons i les ofertes de coberteries, collarets i concerts de música clàssica, porta un grapat de suplements. Arribats (el diari i jo) a casa, el peso. Tots els components del kit dominicial (diari, suplements Diners, Motor, magazine, revista del subscriptor, full de cupons d'una tauleta i catàleg de joguines) fan 945 grams. El diari pelat, sol i esventrat de reclams, es queda en només 240 grams. M'han venut, sense opció de negociar, 705 grams de palla.
És diumenge, és d'hora i plou. Els 705 grams de palla han anat a parar, impol·luts i sense fullejar, al cubell del reciclatge, mentre llegeixo la crònica de Joan de Sagarra i m'assabento de que ha esmorzat estofat de bou maridat amb Bru de Verdú i, per postres, un havà Upmann de calibre 46. Això és el que hauria de portar encartat el diari de diumenge i no tanta galindaina ni tanta collonada.  Això és gra i no palla, sí senyor...

1 de nov. 2011

Dues mans

Dues mans, dues persones, dues edats. Un contrast coherent, perquè la vida és com una successió d'onades: darrera de les que moren a la platja, em van venint de noves, unes i unes altres, nit i dia.
Onades d'avui, dia de Tots Sants, l'Omnia sanctorum catòlic, dia en que alguns recorden els que ja no hi són mentre els diaris porten la notícia del naixement de la set mil milionèsima persona que habita al planeta: Danica May, una nena filipina. 
Mans i onades. Una creença: avui, tots sants. Una certesa: demà, tots morts. I d'altres onades, avui desconegudes, que continuaran arribant, unes i unes altres, nit i dia, dia i nit...
* * *
Fotografia: Josep M. Bru. Barcelona, juliol de 2011.