Nadal a Madrid (III)

Dia III.

Ciudad Lineal. "Boicotegem" la cafeteria Rodilla (on fan sándwiches -sic-) i anem a fer un esmorzar de subsistència al Bar de los Bocadillos. Aquí, l'especialitat són el "bocadillo de calamares" (si hi ha quatre rodanxes, és un "Audi") i les "porras" (xurros de calibre 25).

Tenim entrada per anar a veure les "Fábulas de Velázquez". L'hem comprada per Internet i ens estalviem una cua de dos-cents metres al Prado. Entrem poc després de les 10 h., després d'una bona corredissa pels bruts budells del Metro.

Entrem al Prado. Decidim agafar-nos l'exposició amb calma. Ja seleccionarem després. La mostra és, ens sembla, impressionant. Agrupada per temes, compara (i contextualitza) l'obra de Velázquez amb la d'altres pintors (Greco, Caravaggio, Tiziano,...) fent un recorregut cronològic i vital: Sevilla, mitologia i realitat, nus, ...

Una darrera l'altra, anem veient tota una colla d'obres mestres: Los borrachos (al costat del déu Baco, tres “prendes”de caretos tavernaris...), la Venus del espejo, Cristo crucificado (és l'astigmatisme o és que el braç esquerre és més llarg?), La fragua de Vulcano, La túnica de José, Las hilanderas,... I de propina, Las tres gràcies de Rubens...

Ja fora de la temporal, passem de puntetes per les sales, aturant-nos només (això sí, quan ens aturem ens hi estem cinc minuts davant de cada peça... n'hi ha per estar dies aquí dins) quan trobem determinades pintures: Las meninas, La rendición de Breda (més Velázquez), El jardín de las delicias (Bosch), Los fusilamientos de La Moncloa, Saturno (Goya),... Amb El Greco, em sap greu, però no puc... és una barreja de hagiografia fosquívola i anorèxia incipient que se m'indigesta...

Finalment, també passem una estona a les sales de l'ampliació que acaben d'inaugurar. Hi ha una mostra important de la pintura espanyola del segle XIX: Rosales, Pradilla, Madrazo, Fortuny,... A la planta superior, han fet una integració molt interessant del claustre dels Jerónimos amb el museu, que inclou escultures de Leoni, ...

Continua arribant gent i gent... A cada entrada, hi ha cues, però al cap de més de 3 hores dins del Prado, la saturació i el cansament ens decideixen a canviar d'escenari.

Dinem al restaurant Artemisa, integral, al carrer Ventura de la Vega. Els dies feiners (dissabtes i festius no, compte) tenen un menú assequible, sa i molt complet.

El centre de Madrid està ple sempre o gairebé sempre. Gent amunt i avall. A Sol veiem un grup d'italians (n'hi ha a cabassos) muntant un show amb una càmera de vídeo i una nina barbie. Al final d'una llarga cua hi ha una administració de loteria.

Enfilem la Gran Vía i descansem una estona en un cafè. Més tard, decidim acostar-nos al Palacio Real. Les cues (més cues!) ens desanimen. El nostre interés tampoc no és excessiu. Badem per la Plaza de Oriente (toquen els Beatles, atenció!) i els jardins de Sabatini. Passem per davant el Senado i el Centre Català, fins la Plaza de España, on hi ha una mostra (més aviat un mercat) d'artesania.

Anem a l'Espacio Cultural Conde Duque. Un espai enorme, de reforma inacabada i que funciona, encara, a mig gas. Té grans patis i grans possibilitats: biblioteca, hemeroteca, sales, biblioteca musical, etc. Veiem una exposició sobre Pompeia i Herculano. N'hi ha una altra, de l'Agustí Centelles, però no hi entrem: és la mateixa que vàrem veure a la Virreina de Barcelona, fa uns mesos...

Reculem uns metres i, a la vista de que estem cansats, decidim anar al cine. Tenim molta oferta molt a prop, al principi de Princesa. Optem per un documental de la BBC, Tierra, que se’ns posa bé. Quan acaba, sortim a la Plaza de España i passegem pel mercat, esperant que obrin el restaurant, The Wok, que hem triat per sopar. Per culpa de la càmera i les fotos, mig m'enganxo amb un venedor força malcarat (fotos no!!). Un borde, que deu tenir por que li plagii les creacions... O que li vengui les fotos als xinesos, que ja se sap que aquests orientals son l'hòstia.

Parlant d'orientals, ens quedem amb el dubte de quina és la tendència del restaurant on sopem: xinès? japonès? eclèctic? tailandès? Hi ha de tot... Bé, sopem decent, però no tant com per tornar-hi...

En sortir, continuem trobant gent, molta gent, cotxes, botzines,... A la Gran Vía, entre España i Callao, trobem un mal rotllo entre una parella i uns nois equatorians. La parella creu que els equatorians els han robat alguna cosa. Hi ha tensió i, al poc, arriben uns municipals. No sabem com queda la cosa. Hi ha un ambient carregat, aquí...

Entre una cosa i una altra, decidim clausurar la jornada i anar-nos cap a "casa". I això fem.

Bona nit, Madrid.

-----

Nadal a Madrid (III)

Per veure la galeria de fotos: clica aquí