Oda a la bata

Oda a la bata

(Plan Renove
o
La vida continua...)

* * *

A un company assenyat,
twitterista i advocat,
una bata vella el té atabalat.
El destí del vestit obre el debat:
Tradició o modernitat?
El tema al seu bloc ha portat.

Una bata és, ja se sap,
quelcom més que un drap.
Menys noble que la corbata,
la camisa o la sabata,
però de nit vesteix,
i si no és fúcsia ni beix
ni curta ni massa brillant,
queda d'allò més elegant.

Vatua, bata vella,
tèrmica meravella,
útil quan el refredat ataca,
i el mal de cap destaca,
encara que el moc mai no taca,
millor un klínex a la butxaca.

Si una bata és bona,
és suau i pregona,
Si va bé, va de conya,
per tapar la vergonya,
la manca d'exercici
o el cinyell del cilici...

No hi ha res pel descans
com una bata de les d'abans.
Però el progrés no s'atura
i res deu anys dura.
Perquè la memòria és tova
i tot o s'acaba o es renova:
les esglésies i els instituts,
les fleques i els puticlubs.
Perquè la memòria és fava
i tot o es renova o s'acaba:
les botigues de tot a cent,
el vi de la bóta o Can Manubens...

Així que ja saps, company,
als reis d'enguany,
els demanes bata nova.
Tan fa que sigui de fibra o roba,
lycra, cotó o llana,
tergal, ris o alpaca.
Fas la carta amb lletra maca,
amb cura i poc a poc,
com quan t'hi fas al bloc
i signes ben clar: Ballana.
Que el repartidor no s'equivoqui
i a una altra bústia l'aboqui.

I a l'antiga, un bon enterrament.
Recorda que per tenir gent,
recordatoris i seguici lluent,
cal boca-orella als botiguers
i cara trista pels carrers.
Davant tot el veïnat,
un bon discurs de comiat,
recitat des del sentiment
i amb un epitafi culminat:

Bata vella, adéu.
Abans de tenir-te era ateu.

Al llarg del temps
m'has mantingut calent.
La consciència m'has estovat,
potser jo estava "etivocat"
i ara sóc gairebé creient.
Si una altra com tu trobo
i encara més m'estovo,
potser el dia de demà
em faré testimoni de Jehovà.

Vella bata, adéu,
que la terra et sigui lleu.

* * *
Fotografia: Josep M. Bru
Rambla del Carme, Vic. Desembre de 2007.
* * *