2 de nov. 2008

Oda a la bata


Oda a la bata

(Plan Renove
o
La vida continua...)

* * *

A un company assenyat,
twitterista i advocat,
una bata vella el té atabalat.
El destí del vestit obre el debat:
Tradició o modernitat?
El tema al seu bloc ha portat.

Una bata és, ja se sap,
quelcom més que un drap.
Menys noble que la corbata,
la camisa o la sabata,
però de nit vesteix,
i si no és fúcsia ni beix
ni curta ni massa brillant,
queda d'allò més elegant.

Vatua, bata vella,
tèrmica meravella,
útil quan el refredat ataca,
i el mal de cap destaca,
encara que el moc mai no taca,
millor un klínex a la butxaca.

Si una bata és bona,
és suau i pregona,
Si va bé, va de conya,
per tapar la vergonya,
la manca d'exercici
o el cinyell del cilici...

No hi ha res pel descans
com una bata de les d'abans.
Però el progrés no s'atura
i res deu anys dura.
Perquè la memòria és tova
i tot o s'acaba o es renova:
les esglésies i els instituts,
les fleques i els puticlubs.
Perquè la memòria és fava
i tot o es renova o s'acaba:
les botigues de tot a cent,
el vi de la bóta o Can Manubens...

Així que ja saps, company,
als reis d'enguany,
els demanes bata nova.
Tan fa que sigui de fibra o roba,
lycra, cotó o llana,
tergal, ris o alpaca.
Fas la carta amb lletra maca,
amb cura i poc a poc,
com quan t'hi fas al bloc
i signes ben clar: Ballana.
Que el repartidor no s'equivoqui
i a una altra bústia l'aboqui.

I a l'antiga, un bon enterrament.
Recorda que per tenir gent,
recordatoris i seguici lluent,
cal boca-orella als botiguers
i cara trista pels carrers.
Davant tot el veïnat,
un bon discurs de comiat,
recitat des del sentiment
i amb un epitafi culminat:

Bata vella, adéu.
Abans de tenir-te era ateu.

Al llarg del temps
m'has mantingut calent.
La consciència m'has estovat,
potser jo estava "etivocat"
i ara sóc gairebé creient.
Si una altra com tu trobo
i encara més m'estovo,
potser el dia de demà
em faré testimoni de Jehovà.

Vella bata, adéu,
que la terra et sigui lleu.

* * *
Fotografia: Josep M. Bru
Rambla del Carme, Vic. Desembre de 2007.
* * *

1 comentari:

joan ballana ha dit...

Ei company! Ets tot un poeta. Les teves lletres agraïdes són un cant al compromís col·lectiu de continuar avançant cap a l´horitzó finit. Sempre n´hi haurà que no seguiran, que cauran abatuts, però mai cal tornar enrera. La vella bata ho sap i té por, però l´amor a la causa la catapultarà en el record. Com Can Manubens. Encara no fa dues setmanes que hi vaig comprar els últims carmels. Mai els engoliré. Quedaran allà. Guardats. Com la bata. Salut company i perdona la menjada d´olla. Però que per molts anys la poguem fer bullir!