Biografies reversibles (3): Isaac Newton

Biografies reversibles

Isaac Newton

Aquesta biografia pot ser un divertiment.
O no.
En cas de semblances o coincidències,
dubteu de la realitat
i consulteu l'hagiògraf de capçalera.

- - -

Isaac Newton va nèixer a Prats de Lluçanès la nit de Nadal de 1962. Era una nit freda, molt freda, tal i com consta als registres de l'època (podeu consultar-los al Servei Meteorològic de La Guixa: www.meteoguixa.dot).

La mare es va posar de part després del sopar familiar i la varen auxiliar, en primera instància, veïns i coneguts, ja que el metge i la llevadora van haver d'esperar sis hores, dins d'un Fiat 1400, al coll de Lorda, colgats per la neu que els caigué a sobre.

L'Isaac estava cridat a ser l'inici d'una nissaga i va acabar sent fill únic, ja que la mare mai va superar la mala experiència del part. Va créixer voltat de dones (mare, tietes, queques, veïnes,...), davant la disconformitat del pare, més partidari d'obtenir suport físic per a les feines del camp que no d'invertir en intel·lectes, llibres i jocs científics.

De nen, Newton ja apuntava dots artístiques. Fou un virtuós de la gralla i amb el Grup Agrofònic del Lluçanès (el Gall) va participar, amb només vuit anys, en una gira multitudinària que el va portar d'Olvan a la Torre d'Oristà.

Poc després va iniciar-se en la creació literària. Van ser molt comentats els editorials que escriví al full parroquial, en els que defensava un replantejament de la catequesi vers postulats més arrelats en l'entorn i no tant en la doctrina de la fe, tal vegada influenciat per Aribau i Verdaguer.

De forma recorrent, lamentava que els blocs encara no haguessin arribat a aquelles contrades, però la impremta clandestina d'un seu tiet li va servir per difondre pamflets per tota la comarca. Emprava el format que ell va fer famós, de vuit línies per paràgraf, nomenat octaveta. La seva prosa era inconfusible: enèrgica i inflamada, alhora que vehement.

Als 16 anys, poc abans de complir els 17, va compondre la seva suite Orient Express, que -malgrat diverses versions contradictòries- pren el nom del bar on es van conèixer els seus pares i on ell mateix va guanyar el primer campionat infantil de botifarra, premiat amb baralla nova, diploma i punyeta d'or.

La suite va ser interpretada públicament de seguida, ja que va comptar amb el suport del Consell Comarcal del Lluçanès i, també, del seu tutor i professor de música, Ireneu Bardolet. En la seva concepció original, era extremadament novedosa, ja que alternava moviments de tenora solista, triangle, timbalet i segones gralles. És la configuració coneguda com a new tònica. La versió més coneguda és la dirigida per Joseph Van Cells amb la Jovenívola de Merlès i enregistrada als estudis de Pep Sala.

La trajectòria del seu talent precoç va quedar truncada quan el 26 de febrer de 1985, poc després de les festes de la Candelera, caigué dels lloms d'un ase català i es colpejà la base de crani contra el monòlit del monument a la Sardana de Perafita. Malgrat els intents de reanimació d'uns transeünts -el metge i l'infermera van trigar sis hores en arribar, perquè van quedar immobilitzats al revolt de Serrabonica per una tempesta de pluja i pedra-, Newton no va sobreviure.

Dos dies més tard, les seves cendres van ser escampades, sobre una mar de boira, des del Roc Llarg, mentre la Diatònica de Muntanyola, acompanyada en l'esdeveniment per Les Tietes Queques, interpretaven la que fou, a les postres, la seva cançó més coneguda: I will survive, my sweet country. Una crònica de l'època afirmà que una llevantada impertinent va retornar el vol de les cendres sobre els assistents al dol, com si no volguessin caure (les cendres, no el públic) sobre la Plana i busquessin el camí de retorn a Lluçà...

Una llegenda rural, homologada pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, afirma que l'esperit de Newton sura, de nou, reencarnat, les nits de lluna sorda, per sobre les valls, turons i rierols de la seva terra (un país ben delimitat per eixos, cobertures, solcs i pixapins). Mai no en tindrem constància fefaent d'això, però si alguna vegada sentiu una peça de Newton, taral·legeu-la en pau, perquè ell fou un home que en pau visqué i en pau ens abandonà, encara que fos caient d'un guarà.

- - -