Happy Verro

Tornant d'uns dies fora, sentim -al cotxe, durant el viatge de tornada- la ràdio. En un punt indeterminat de l'Eix Transversal, entre Santa Coloma i Vic, comença una secció del Matí de Catalunya Ràdio. La cosa va d'innovació empresarial.

Primer, sector sanitaris. Roca, ja sabeu... la marca que vegem nou de cada deu catalans quan pixem. Després, Imira. Una productora d'animació: "Lola & Virgínia" arriba, ja, a 90 països (territoris, que es diu ara..). Al tercer tall, però, arriba la bona...

No entrarem en detalls superflus. Anirem directe al gra, en aquest cas a la llavor. Parlen de Semen Cardona: una empresa que ven al cap de l'any un milió de dosis de semen de porc per a inseminació artificial. Asèptica, amb el bestiar classificat per races, cadascuna al seu compartiment, sense mescles. Una mena de món feliç, com li agradaria a algun partit conegut d'aquí mateix.

Dades: el preu mitjà de la dosi de semen és de 4 €. Dos mercats nous, importants, potents: Filipines i Vietnam. Tipologia del client: compra de dosi per inseminar truges, per tal de criar porcs destinats al consum alimentari. El trànsit globalitzat comença en un laboratori de Cardona i acaba en una safata de pórex en una gran superfície de Manila. A més de codi de barres, la carn porta l'historial implícit: una mostra de l'ADN d'un tall de llom permet identificar pare i mare, conèixer la procedència i establir un itinerari genealògic clar. Saber els cognoms del llom, vaja...

L'empresa té 600 porcs en tres granges. Són els productors, els donants. Es vetlla per mantenir-los en les millors condicions, per tal d'assegurar-ne un rendiment òptim. Porcs que (cito literalment): "tractem com a persones perquè rendeixin com a animals..." Però la fredor del negoci topa -com gairebé sempre- amb el factor humà... i animal. Un diagnòstic ràpid:

1).- Del factor ambiental i com repercuteix en el rendiment. Aquests porcs tenen música ambient, fil musical a les granges. I no és un detall insignificant. Quan els porcs senten música clàssica, la libido minva. I quan els enxufen un canal canyat, amb música llatina (imagineu: Chayanne, Ricky Martin, Shakira,...) s'atabalen, víctimes del ritme i del neguit. Solució contrastada empíricament: una emissora generalista, amb entrevistes, música i anuncis. O sigui, Catalunya Ràdio, que ja pot presumir, al cap de 25 anys d'existència, de tenir una audiència mixta. Concretament, "El matí de Catalunya Ràdio". Audiència mitjana: 500.600 oients. 500.000 humans i 600 porcs.

2).- Del factor mecànic i la dificultat de l'extracció. Un verro és un senyor porc. La verga mesura, en un adult, de 45 a 50 centímetres. En català estàndard: mig metre de polla. I un porc té, en aquests dos pams i escaig de la seva anatomia, una força considerable. No sempre els mitjans mecànics d'extracció són eficients. I llavors, aquí entra un altre factor....

3).- Del factor humà i els efectes colaterals. Què passa quan el porc no està per la feina? Quan el mascle -ja acoblat al suport que simula una truja- bada, s'estressa o divaga? El testimoni de l'extractor, recollit fidelment per Catalunya Ràdio, és directe, pedagògic i entranyable. Quan el mitjà mecànic no rutlla, només queda el treball manual. No exempt de riscos, per cert. Més d'un (o d'una) empleat ha acabat víctima de tendinitis professional. Com li va passar a l'Irina Palm, però amb un altre tipus de bestiar... I ara sí, arribem al quart i darrer factor.

4).- Del factor lingüístic i la importància de conèixer idiomes. L'operari responsable de l'extracció, després d'una explicació clara i precisa del procés, tota ella feta en un castellà molt musical, ens explica quines paraules fa servir per animar i engrescar els porcs ganduls. No entrarem en l'accent (qui vulgui detalls fonètics, pot sentir el programa, mitjançant l'enllaç que trobareu al final d'aquesta entrada...), però les frases no enganyen ningú. Per portar un verro mandrós a una ejaculació competent, ja li pots anar dient, ja... que fins que no li xiuxiueges a cau d'orella un "va, maco" com Déu mana, no hi ha res a pelar.

Després d'això, no feu mai més cas de comentaris apocalíptics sobre el futur de la llengua; sobre l'extinció del català, ni sobre cap altra bajanada d'aquest tipus. Mentre tinguem una llengua capaç d'excitar verros de mitja tona, mentre parlem un idioma adient per extreure'ls-hi el suc (mai millor dit), el català no estarà en perill. Ni de conya. Un país de ploramiques, això és el que som....

* * *

Enllaç al reportatge Innovar o morir .
Emès al programa "El matí de Catalunya Ràdio", el dijous, 20 de març de 2008.

* * *