El Chico & Balmes

Casino de Vic.
08.03.08.
Darrer concert del cicle Sobretaula.

Santi Balmes i El Chico con la espina en el costado.



Els concerts de Sobretaula tenen com a al·licient (o com a inconvenient, tot depèn de com es miri) que, a priori, no se sap massa bé què es va a veure i a sentir. Tenen el seu risc i això cal tenir-ho clar. La combinació de dos músics que es troben en un escenari, de forma relativament inusual, acaba per generar un espectacle que té un punt d'irrepetible i un altre d'imprevisible.

Balmes i El Chico van acompanyar-se dels ingredients habituals: taula, ampolla de rioja, copes, veus i guitarres... Però també van introduir elements no habituals: orgue de joguina, telèfon de nyigui-nyogui, teclats i algun altre estri de nom impronunciable.

Arribat el cas, tampoc no van dubtar a utilitzar altres recursos.... Si Balmes va tocar un tema des del piano de cua que hi ha a la sala, El Chico va fer una petita sessió de "percussió escènica", eufemisme per descriure el so resultant de picar el terra de l'escenari de la Sala modernista del Casino de Vic...

He de dir que vaig arribar al Casino amb un punt de prevenció. Santi Balmes és la veu rugosa de Love of Lesbian, un grup que va fer, ja fa uns anys, dos discos importants (Microscopic Movies i Ungravity) i que després va iniciar un viatge de destí incert. Només és él meu punt de vista i estic segur que hi ha gent que no opinarà igual, però crec que aquest grup, després d'Ungravity (un disc amb algun tema molt bo i un Life in cinemascope magnífic) ha entrat en una etapa que -a banda d'algunes ocurrències- no trobo gaire interessant. I, pel que fa al partner, reconec que al Chico el coneixia molt poc, només de referències indirectes...

Doncs bé, el Sobretaula de dissabte va tenir prou ingredients per convertir-se en un concert atípic, però engrescador: rauxa, humor i impertinència simpàtica de dos músics que van saber passar-s'ho bé i transmetre-ho, fins el punt de no tenir cap mania d'acomiadar-se -poc després de tocar un tema de Neil Young-, interpretant Can't get you out of my head, un tema "disco hit" que, ja fa uns quants anys, va taladrar fort de la mà de la Kylie Minogue.

I ves per on, gràcies al Sobretaula he descobert El Chico i he recuperat (del bagul) aquells dos discos de Love of Lesbian que deia abans. Així que llarga vida al risc, per bé que el feeling dels artistes rebi el suport d'una ampolla de Maragoya. És el que tenen les sobretaules...

P.D. a.
Vist que els artistes anaven fent el tastet i no convidaven, suggereixo que la marca de rioja esmentada esponsoritzi el cicle, amb, per exemple, una ampolla de degustació per taula. Així el públic també podria "regar" la sobretaula amb una copeta...

P.D.b.
I, ara ja més seriosament, la meva enhorabona a l'Eva, la Laura i la Marta, la gent que ha fet possible que propostes com aquesta vinguin a Vic i animin una mica el panorama. Bona feina, noies...

- - -

Podeu veure la galeria de fotos del concert clicant aquí

- - -