Va de boda...

Un moment de la cerimònia.
Es proposa identificar -d'entre els presents- el nuvi.
Una pista: es diu Jordi.
Difícil?
Més ho era trobar el Wally i tots ens hi deixàvem les pestanyes...

* * *

En Jordi, un jove català, i l'Alba, la seva companya, s'han casat. Fins aquí, la cosa no té més substància. Se suposa que això ho fa, ho ha fet i ho farà molta gent. És un moment important a la vida de moltes persones i cadascú ho celebra com vol. O com no vol, perquè també n'hi ha que no ho celebren...

Però si parlo del seu casament, és perquè ho han fet d'una manera poc convencional... Tots dos, a banda de la seva feina habitual en aquest nostre primer món, són -de fa uns anys- cooperants a Senegal. Així que han aprofitat aquest mes d'agost per casar-se a la forma tradicional del país on han treballat els darrers estius.

Ho han fet al lloc que els ha vingut de gust i amb qui els ha vingut de gust. És possible que algú de la família s'ho miri amb les celles aixecades i demani:

- Però... aquest casament és vàlid?

I tant si ho és! Si un (i una) ho fa convençut, és el més vàlid que hi ha... Ara bé, si parlem de tenir (o no) el llibre de família, això sí que és un altre tema. Però no ens enganyem: per obtenir-lo, només cal un parell de visites al registre civil.

Total, que no han fet llista de bodes, ni comiat de solters, ni han convidat la tieta, ni la iaia (això sí que és valor!), ni la premsa del cor, ni han penjat cap pancarta cutre en una de les quaranta rotondes que hi ha entre Figueres i Roses, ni han invitat particularment ningú. Com als enterraments, que tampoc no ho fan...

Simplement, han muntat una festa de tres parells de nassos i s'han casat...

Un retret: no tenien fotògraf, per bé que algun amic hagi fet alguna foto... I això sí que no els perdono, perquè un servidor, si m'haguéssin donat l'oportunitat, els hagués fet un molt bon preu. Més que bo: irresistible!

Ha estat a Djiembereng, que és un lloc tan "raru" que no surt ni al google... Per als curiosos, afegirem que queda a la regió de la Basse-Casamance. També direm que la factura total ha estat de 90 euros, amb els que han pogut pagar un porc (que s'han cruspit entre tots), un pollastre (per als alternatius, que sempre n'hi ha de fauna rara) i una fanta de taronja per a tots i cadascun dels nanos del poble...

Per part meva, només queda afegir:
Alba i Jordi, moltes, moltes, moltes felicitats.
La meva enhorabona.

Signat:
El tiet de Vic.

P.D.
Per cert, la pancarta cutre que hi havia penjada l'altre dia en una de les quaranta rotondes que hi ha entre Figueres i Roses deia així: "La Vane i el Pol es casen. S'estimen mogollón" (sic). Doncs res, moltes felicitats també per la Vane i el Pol, encara que, per voler llegir el coi de pancarta, una mica més i em menjo un parterre...

* * *
Fotografia: no coneixem el nom de l'autor.
Sabem que és feta a Djiembereng (Senegal) un dia d'agost de 2008.
Si voleu saber quin dia era, caldrà demanar-li-ho a algun dels nens del poble:
- Quan va ser aquell dia que et vas prendre una fanta de taronja?
Segur que s'enrecorda...

* * *