Biografies reversibles: Ginon Lainau (1).

Aquesta és la única foto que es conserva de Ginon.
A coll de la seva mare, devia tenir un parell d'anys.
Eren els anys feliços de la infància a les Faroe.
Malauradament, l'original (de gelatina de plata)
es va deteriorar en unes inundacions.
Tot i els esforços de restauració i el colorejat posterior,
no es distingeixen els seus trets.

* * *
Nota de l'editor:

La col·lecció Biografies reversibles es complau a presentar-vos uns apunts d'aproximació a la que va ser una vida singular. Si els protagonistes dels títols anteriors de la sèrie eren figures consagrades, la personalitat que tractem ara és, per desgràcia, una gran desconeguda.

Aquest article té la intenció de reparar -almenys parcialment- aquest greuge. És el resultat d'una recerca exhaustiva, que ha emprat les técniques més modernes i avançades de la ciència biogràfica.

L'article es publicarà en 4 fragments successius, ordenats cronològicament.

Només queda desitjar-vos que el plaer de la lectura us acompanyi al llarg d'aquestes línies fins ara mai solcades, d'aquesta vida fins ara mai explorada...

* * *

Part I.
Presentació / Infància i primera joventut.

Ginon Lainau (1900 - 1925)

Escriptora, compositora, cantant i instrumentista. Tot i que no ha obtingut mai un gran ressò mediàtic, hi ha un consens clar i generalitzat en considerar Ginon Lainau una figura clau en la cultura gaèlica contemporània. La seva obra és citada en diversos reculls folklòrics, a l'Encyclopedia Britannica , al Miscellaneous de l'Irish Institute i a altres fonts considerades generalment serioses i de referència.

A cavall de dues cultures, però sense adscripcions unívoques, la seva figura i la seva obra han estat motiu de lloança, però -també- de controvèrsia continuada. Tot i que mai no va viure allí, els danesos la consideren danesa ja que va néixer en territori de la seva jurisdicció. En canvi, els irlandesos la consideren irlandesa, tot i que mai no hi va néixer, perquè va viure i morir allà.

Estàtua coral d'un grup de dones, a Dublin.
Probablement, Ginon és la figura de l'esquerra.

En qualsevol cas i malgrat la seva formació autodidacta (o, potser, per això mateix), Lainau va renovar, sense estridències, les estructures musicals i literàries de la seva època. Està considerada una avançada al seu temps, una artista avant-la-lettre. De fet, moltes de les seves composicions s'han difós arreu i han estat influència reconeguda per artistes molt diversos; principalment músics i literats.

Així, hi ha paral·lelismes molt clars entre algunes composicions de Bob Dylan (per exemple, Tombstone blues i Desolation row, ambdós de l'àlbum Highway 61 revisited) i poemes del primer llibre de Lainau (Tha latha math ann an diugh, traduït per "Escrits en dejuni mentre miro per la finestra la badia deserta, tot esperant l'arribada de les primeres foques", probablement escrit els dies tristos de 1918).

La seva obra literària és curta, però intensa. A banda del poemari esmentat, Lainau va escriure tres llibres més, tots en gaèlic. D'ells, només un va ser publicat en vida (Na leabhrais boidhrán bia blasta, que podria traduir-se per "El so del teu bodhrán és gairebé idèntic al batec del meu cor quan et veig arribar pel carreró, amb el teu somriure distès i la teva faldilla estampada amb grans i ufanoses hortènsies").


Infància i primera joventut

Ginon va néixer el 16 de juny de 1900 a la població de Tórsavn, a les illes Faroe. Va ser la primera i única filla del matrimoni d'Sven Lainau, pastor protestant, i Smilla Finsen, infermera i germana petita del metge Niels Ryberg Finsen.

El seu pare havia arribat a les Faroe un parell d'anys abans, enviat pel bisbe de Viborg amb la intenció d'estendre i mantenir la fe de l'Església del Poble Danès a les llunyanes illes, que semblaven -als ulls de la metròpoli- encara immerses en la superstició i la ignorància...

Segons diversos testimonis, el jove pastor va ser convidat a una recepció a casa de la família Finsen i va quedar immediatament enamorat de la jove Smilla, qui també es va sentir atreta pel nouvingut. Sis mesos més tard, pastor i infermera es casaven en una senzilla i íntima cerimònia, restringida a amics, familiars i coneguts, sense mitjans de comunicació ni curiosos. El menú de noces va consistir en un bufet fred de Frikadeller, Smørrebrød i formatges, acompanyat de Hakkebiff. La lluna de mel va ser a Eysturoy, la segona illa en superfície de les Faroe, a uns vint quilòmetres de Tórsavn.

Casa natal de Ginon Lainau, a Tórsavn.
Actualment, és la seu d'un Bed & Breakfast.

La jove parella va anar a viure a una casa pròpia als afores del poble, on van tenir una existència feliç i tranquil·la. Passats uns mesos del matrimoni, Smilla Finsen va comunicar als seus pares, durant el sopar de Nadal, que estava embarassada. Sven, el pastor, va fer el mateix amb el bisbe de Viborg, enviant-li un telegrama amb la bona nova.

En arribar el bon temps i els dies de vint hores de llum solar, Smilla va donar a llum una nena formosa (3.130 grams, segons el registre parroquial), de pell blanca i cabell bru. La varem batejar amb el nom de Ginon.

De la primera infància, no se'n tenen notícies. Tot fa suposar que la nena Ginon va córrer, saltar i jugar com els nens de la seva edat, sense problemes de salut, conducta o de fracàs escolar. Ella no es va referir gairebé mai a aquesta època. Només una vegada se la va sentir comentar, durant una partida de dards:

- La meva va ser una infància feliç, però avorrida...

Però durant un mes d'abril, el pare Sven, participant en una cacera de frarets (Fratercula arctica) als penya-segats de Streymoy, va relliscar i va caure al mar des d'una alçada considerable. Fins dos dies després, malgrat una intensa recerca, no es va poder recuperar el seu cos, portat per les onades i les marees a una cala solitària.

Penya-segats de Streymoy, on va caure Sven Lainau
durant una cacera de frarets.
L'home, inexpert, va introduir la mà en un niu i el va trobar ocupat.
En sentir la picotada, va retrocedir violentament i va perdre l'equilibri.
El fraret també va caure, tot queixalant amb el bec la mà de l'intrús,
però en veure la trajectòria i tenir més recursos (sabia volar)
va deixar-ho estar i aconseguí sobreviure.

La desesperació de la jove Ginon va quedar reflectida en una de les seves cançons més conegudes, la qual fa referència a aquest tràgic accident: Fíon den Scoth, que literalment vol dir: "la serena bellesa del teu rostre pàl·lid no fa sinó donar-me forces per continuar vivint amb el suport del teu record, net i poderós com una ventada d'abril. El dolor serà la meva font d'energia".

Però les desgràcies sovint no es presenten soles i dies més tard, la seva mare, Smilla, moria ennuegada en menjar peix cru (salmon tartare) en un sopar familiar. El seu germà metge Niels era absent i això no s'ho va perdonar mai , en sentir-se culpable per no haver pogut practicar-li la maniobra de Heimlich, que li hagués, probablement, salvat la vida. Una altra versió apunta que el metge se sentia culpable perquè va ser ell qui va preparar el peix. Ho va fer amb presses i no el va desespinar prou bé.

(continuarà)

* * *
BioNotes.

*A banda de la reproduïda a l'inici d'aquest blog, no es conserva cap altra fotografia, retrat o dibuix de Ginon. A l'hora de descriure-la, tots els biògrafs i historiadors es remeten a testimonis de diferents persones, els quals no només no sempre coincideixen, sinó que, de vegades, entren en franca i oberta contradicció.

**El nostre agraïment a Joe O'Brugg, Man Apple, Lit Abbercrombie i Peck Wesley del Storytell Festival de Cape Clear Island. La seva tasca de compilació de textos, lletres i històries ha fet possible una aproximació molt més exacta a la figura, obra i personalitat de Ginon Lainau.

* * *

Col·lecció biografies reversibles:

1.- Arthur Schopenhauer

2.- Woody Allen

3.- Isaac Newton

* * *
Fotografies: Josep M. Bru.
1.- CCCB, Barcelona. Agost 2008
2.- Dublin, agost 2008.
3 i 4. Inis Mór. Illes Aran (Éire), agost 2008.

* * *