Muckross Abbey, a mig camí entre Killarney i Muckross House.Si no has llegit la
Part 1 (Presentació / Infància i primera joventut)
pots fer-ho clicant aquí
* * *
Si no has llegit la
Part 2 (Viatge a Irlanda / Una trobada a Coole Park)
pots fer-ho clicant aquí
* * *
Si no has llegit la
Part 3 (Muckross House: felicitat i tragèdia)
pots fer-ho clicant aquí
* * *
Part 4. Un altre 16 de juny / La petita Jan
Ginon Lainau (1900 - 1925)
Un altre 16 de juny
La mort de Ginon Lainau -sobtada, implacable- va trasbalsar la comunitat local. Als pocs dies, va ser enterrada al cementiri de Muckross Abbey. Tot i la discreció de la convocatòria, a l'acte van assistir centenars de persones, algunes arribades de Dublin com Yeats, Lady Gregory o Shaw.
Des de llavors, cada 16 de juny, a Killarney, a mitja tarda, es forma un petit seguici que, partint de St. Marys Cathedral, camina per la riba del Lower Lake fins al cementiri de l'antiga abadia franciscana per dipositar-hi un únic pom de roses blanques. Quan arriben a la tomba, el mestre de cerimònies li dirigeix un breu discurs, sempre el mateix:
- Bona tarda, Ginon. Un any més, et recordem. Vas viure poc temps, però va ser suficient per saber que eres una bona dona. El buit que vas deixar ha estat difícil d'emplenar, però les teves cançons, les teves històries i el record del teu somriure ens hi han ajudat. Si hi ha un cel sobre els núvols, allà et trobarem, però si no n'hi ha, només ens queda desitjar que la terra t'hagi estat lleu.
Tomba de Ginon Lainau al cementiri de Muckross Abbey.Després d'uns instants de silenci, una colla de músics surt d'entre els arbres i amb l'acompanyament de tots els assistents, canten la balada que Ginon va compondre durant els difícils dies de Dublin (una de les poques que va fer en anglès, ja que Molly no parlava gaèlic), dedicada a la seva amiga i companya Molly Malone:
In Dublin's fair city,
where the girls are so pretty,
I first set my eyes on sweet Molly Malone,
As she wheeled her wheel-barrow,
Through streets broad and narrow,
Crying, "Cockles and mussels, alive alive oh!"
Alive-a-live-oh,
Alive-a-live-oh,
Crying "Cockles and mussels, alive alive oh".
She was a fishmonger,
And sure 'twas no wonder,
For so were her father and mother before,
And they both wheeled their barrow,
Through streets broad and narrow,
Crying, "Cockles and mussels, alive, alive oh!"
Now I was a Rover,
And sailed the seas over,
So I bid my farewell to sweet Molly Malone.
And as I was sailing,
The wild wind was wailing,
Crying, "Cockles and mussels, alive, alive oh!"
She died of a fever,
And no one could save her,
And that was the end of sweet Molly Malone.
Now her ghost wheels her barrow,
Through streets broad and narrow,
Crying, "Cockles and mussels, alive, alive oh!"
Aquest seguici, que van iniciar en el seu moment el doctor Granary i la llevadora Sheenhan, va anar involucrant la resta de veïns i, encara avui, perdura. Sovint s'hi afegeixen visitants i turistes, recorrent tots plegats un itinerari que, val a dir-ho, travessa uns paratges magnífics.
I és que tot i que no hi ha cap lloc bo per la mort i menys quan s'emporta una persona jove, alguns indrets -com aquests de les rodalies de Killarney- ajuden a mantenir el record de qui va viure la vida amb intensitat. Com diu aquella corranda celta: la vida sempre s'acaba, però mentres dura només és vida si val la pena viure-la...
Dublin: Estàtua dedicada a Molly Mallone.
Potser cal aclarir que Molly és la figura de l'esquerra.
El personatge de la dreta és un professor italià
que estava explicant una història interminable als seus alumnes.
Ens vàrem haver de resignar a retratar-lo també a ell...
La petita Jan
La petita Jan va ser afillada per la família Vincent. De fet, ni tan sols l'absent i malaltissa Maud Bourn - que va morir, de pneumònia, a Nova York el 1929-, s'hi va oposar. Només, però, va posar una condició: que la nena mantingués el cognom de la mare. El pare, Arthur Rose Vincent, va acceptar.
D'aquesta nena, esdevinguda dona amb el pas del temps, es podrien explicar moltes coses, però és clar, això ja és matèria d'una altra biografia, la qual, en bona part, encara està per escriure...
Un altre dia serà...
* * *
Col·lecció biografies reversibles:
1.- Arthur Schopenhauer
2.- Woody Allen
3.- Isaac Newton
* * *
Fotografies: Josep M. Bru.
1 i 2.- Éire: Muckross Abbey (Killarney National Park) , agost de 2008.
3.- Dublin, agost de 2008
* * *
where the girls are so pretty,
I first set my eyes on sweet Molly Malone,
As she wheeled her wheel-barrow,
Through streets broad and narrow,
Crying, "Cockles and mussels, alive alive oh!"
Alive-a-live-oh,
Alive-a-live-oh,
Crying "Cockles and mussels, alive alive oh".
She was a fishmonger,
And sure 'twas no wonder,
For so were her father and mother before,
And they both wheeled their barrow,
Through streets broad and narrow,
Crying, "Cockles and mussels, alive, alive oh!"
Now I was a Rover,
And sailed the seas over,
So I bid my farewell to sweet Molly Malone.
And as I was sailing,
The wild wind was wailing,
Crying, "Cockles and mussels, alive, alive oh!"
She died of a fever,
And no one could save her,
And that was the end of sweet Molly Malone.
Now her ghost wheels her barrow,
Through streets broad and narrow,
Crying, "Cockles and mussels, alive, alive oh!"
Aquest seguici, que van iniciar en el seu moment el doctor Granary i la llevadora Sheenhan, va anar involucrant la resta de veïns i, encara avui, perdura. Sovint s'hi afegeixen visitants i turistes, recorrent tots plegats un itinerari que, val a dir-ho, travessa uns paratges magnífics.
I és que tot i que no hi ha cap lloc bo per la mort i menys quan s'emporta una persona jove, alguns indrets -com aquests de les rodalies de Killarney- ajuden a mantenir el record de qui va viure la vida amb intensitat. Com diu aquella corranda celta: la vida sempre s'acaba, però mentres dura només és vida si val la pena viure-la...
Dublin: Estàtua dedicada a Molly Mallone.Potser cal aclarir que Molly és la figura de l'esquerra.
El personatge de la dreta és un professor italià
que estava explicant una història interminable als seus alumnes.
Ens vàrem haver de resignar a retratar-lo també a ell...
La petita Jan
La petita Jan va ser afillada per la família Vincent. De fet, ni tan sols l'absent i malaltissa Maud Bourn - que va morir, de pneumònia, a Nova York el 1929-, s'hi va oposar. Només, però, va posar una condició: que la nena mantingués el cognom de la mare. El pare, Arthur Rose Vincent, va acceptar.
D'aquesta nena, esdevinguda dona amb el pas del temps, es podrien explicar moltes coses, però és clar, això ja és matèria d'una altra biografia, la qual, en bona part, encara està per escriure...
Un altre dia serà...
* * *
Col·lecció biografies reversibles:
1.- Arthur Schopenhauer
2.- Woody Allen
3.- Isaac Newton
* * *
Fotografies: Josep M. Bru.
1 i 2.- Éire: Muckross Abbey (Killarney National Park) , agost de 2008.
3.- Dublin, agost de 2008
* * *
2 comentaris:
Old Bru.
T'he de felicitar per aquesta biografia.Ens has presentat una persona emblàmatica pels irlandesos juntament amb una descripció objectiva del pais.
Gràcies per recordarme, novament, perquè tan magrada Irlanda i la seva gent.
A cuidar-se, que prou que costa.
Hola, Perusa:
Celebro que t'hagi agradat. T'he de dir que l'interés per Irlanda i la seva gent és autèntic i sincer. Els llocs i els escenaris, també. En canvi, la vida de la Ginon és un exercici de ficció (una "biografia reversible", potser diferent a les altres, però també ficció)ambientat. No sabia si explicitar-ho o no, però tampoc no voldria fomentar cap equívoc. A la fi, alguns emblemes o símbols no venen de la història, sinó de la imaginació (com la mateixa Molly Mallone...) I sí, definitivament sí, Irlanda és un país que no et deixa indiferent... De nou, gràcies. Ens llegim. Salut.
Publica un comentari a l'entrada