* * *
Si no has llegit la
Part 1 (Presentació / Infància i primera joventut)
pots fer-ho clicant aquí
* * *
Si no has llegit la
Part 2 (Viatge a Irlanda / Una trobada a Coole Park)
pots fer-ho clicant aquí
* * *
Part 3. Muckross House: felicitat i tragèdia
Ginon Lainau (1900 - 1925)
Muckross House: felicitat i tragèdia
Traslladats a Muckross House, Ginon Lainau i Arthur Rose Vincent van viure la seva relació a la vista de tothom, malgrat se'ls jutjava des del prejudici de l'adulteri. Les seves passejades a la riba del Lough Lane van ser comentari permanent a les botigues i pubs de Killarney. A la conservadora societat irlandesa de l'època li costava digerir la relació entre un americà, gentleman i poderós i una artista danesa, que era, des d'un punt de vista econòmic, una pelacanyes.
Mentrestant, Maud Burn -l'esposa legal de Vincent, que romania als Estats Units- feia els ulls grossos.
La tardor de 1924, durant una excursió a Dinis Cottage, en un indret conegut com a Meeting of the waters, Ginon va comunicar al seu company que estava embarassada. De seguida, Arthur li ho va dir a la seva esposa, afegint que faria costat a Ginon i que quedava a l'espera de la seva resposta. A la pràctica, li estava oferint el divorci als Estats Units (a Irlanda no era permès), assumint les pèrdues econòmiques i socials que li poguessin suposar.
Mantenint-se a l'expectativa, Maud no va respondre i va esperar. De fet, Irlanda i el seu marit li quedaven molt lluny. Això no ho van saber mai ni el servei de Muckross ni els cercles socials de Killarney, que donaven per certa i ferma la separació legal d'Arthur Rose i la seva muller. Sense les reticències que proporcionen els prejudicis, la percepció va anar canviant: si no hi havia engany i sí acord de les parts, allò ja no era pecat sinó excentricitat.
Mentrestant, l'embaràs de Ginon anava avançant, sense que això la impedís mostrar esporàdicament les seves habilitats artístiques: mai no es negava a cantar en públic quan li ho demanaven o a recitar, durant les llargues vetllades d'hivern, històries curtes que feien les delícies de nens, joves i avis.
Aquesta afabilitat li va procurar la consideració dels seus veïns. Seamus O'Leary, periodista local, la va definir amb una expressió que, amb el temps, ha fet fortuna: "La senyora Lainau té un carisma discret. No desperta passions arrauxades, però, més d'hora que tard, tothom acaba tenint debilitat per ella".
Sense que res fes preveure un tràgic desenllaç, el 9 de juny de 1925 Ginon va donar a llum una nena, batejada com a Jan. El part va tenir lloc a Muckross House i va ser assistida pel metge local, Thomas Granary, i la llevadora Freda Sheenhan. Ambdós eren d'edat avançada i, portats per la tradició de la vella escola, no seguien les recomanacions del protocol tocològic establert per Semmelweis, que consideraven poc fonamentat.
El cas és que Ginon va contreure, durant els dies següents, unes febres puerperals, a conseqüència de les quals va morir el 16 de juny de 1925, el mateix dia que complia 25 anys.
Aquella mateixa nit, davant la mirada atemorida del servei i malgrat l'intent infructuós del majordom David Howell per aturar-lo, Arthur Rose va pujar en una barca per endinsar-se en les fosques aigües del llac proper a la casa. Els seus udols, esgarrifosos, punyents i desconsolats, es van sentir des del Gap of Dunloe, uns quants quilòmetres més enllà. Al matí, Howell i dos mossos més (Justin Vernon i Micah Hinson) el van poder rescatar de la barca, on jeia arraulit, tremolós i gairebé inconscient.
* * *
Col·lecció biografies reversibles:
1.- Arthur Schopenhauer
2.- Woody Allen
3.- Isaac Newton
* * *
Fotografies: Josep M. Bru.
Éire, comtat de Kerry, agost de 2008.
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada