7 de set. 2008

Biografies reversibles: Ginon Lainau (2).

Ha'penny Bridge
(el "pont del mig penic", en record del peatge
que antigament calia pagar per utilitzar-lo)
pas de vianants sobre el Liffey, el riu que travessa Dublin.


* * *
Si no has llegit la

Part 1 (Presentació / Infància i primera joventut)
pots fer-ho clicant aquí
* * *


Part II. Viatge a Irlanda /
Una trobada a Coole Park

Ginon Lainau (1900 - 1925)


Viatge a Irlanda

La jove Ginon va quedar sola a la casa que, fins llavors, havia ocupat amb els seus pares. A les poques setmanes de l'enterrament de la mare i amb la determinació que la caracteritzava va embarcar cap a Copenhague i, d'allí,
el 16 de juny de 1918, cap a Dublin, de nou en vaixell.

En arribar a Irlanda (que llavors encara era colònia anglesa i estava immersa en un ambient polític i social convuls), va haver de subsistir treballant en les feines que va trobar: taquillera a The Abbey Theatre, cambrera a diversos pubs, repartidora de cervesa o una substitució a l'oficina de correus.

També va treballar una temporada als molls, com a venedora ambulant de musclos, cloïsses, navalles i altres closques. És llavors quan va tenir com a companya de feina una jove -Molly Mallone-, amb qui va establir una gran amistat i per a qui va escriure una cançó, amb el temps esdevinguda un himne oficiós de la ciutat de Dublin.

Finestra de l'habitació que ocupava Ginon a Dublin, a Lower Liffey Street.
El propietari actual ho ignorava:
"Jo ja veia curiosos -va confesar-nos-,
fent fotos i mirant... però no sabia per què!"


En finalitzar la seva jornada de treball, Ginon cantava i tocava diversos instruments (principalment, el tin whistle i el bouzuki irlandès) amb un grup (The Sastre Band) que tenia concertades actuacions estables a diversos locals de la zona de Temple Bar (Palace Bar, McNeill's,...), però també a la riba nord del Liffey (Jervis, Cagliostro, The Oval,...)

Al Palace Bar va ser on la va conèixer Flann O'Brien, llavors molt jove, que ja havia començat a freqüentar els pubs de la zona. O'Brien va reconèixer, molts anys més tard, que Ginon l'havia impactat profundament: "Perdre-la de vista va ser un cop massa dur. La seva absència va ser l'empenta que la vida em donar cap al cinisme i l'alcohol", confessava cruament.

O'Brien va ser, a més d'un gran escriptor i un funcionari mediocre, un bevedor empedreït, fins el punt de beure amb un guant per respectar la promesa que li va fer a la seva mare, quan aquesta agonitzava al llit i ella, prenent-li la mà, li va demanar:

- Jura'm, Flann, que amb aquesta mà mai no tornaràs a tocar una gerra de cervesa...."

En tot cas, aquells mesos van ser d'una progressiva, però creixent i important, popularitat per a la jove Lainau. Tothom embadalia sentint la seva veu: quan cantava i quan explicava -entre cançó i cançó- petites històries curtes, amb un accent que copsava, d'immediat, l'atenció dels parroquians.

Citem de nou O'Brien:
"Ginon era com una abducció de les penúries. L'escoltàvem, arraulits als tamborets del pub, i ens feia oblidar el fred, la pluja i el mal de queixal per transportar-nos a una illa d'atzavares i palmeres, on no hi havia
moquetes rònegues, l'amor era lliure i la Guiness gratuïta..."


McNeill's, a Temple Bar.
Aquest va ser un dels locals on Ginon
va actuar amb la The Sastre Band.

Una trobada a Coole Park

Aquesta fama incipient va fer que, en companyia de Johanna Collins ("Hannie") -la germana petita de Michael Collins-, a qui coneixia de l'oficina de correus de Dublin, fos convidada a Coole Park, la casa on Lady Gregory organitzava les seves tertúlies. Aquesta estada, per bé que breu, marca -definitivament- el devenir de Ginon.

Allà va conèixer Yeats, el qual, rebutjat un cop més per Maud Gonne, estava en plena depressió. El caràcter optimista, però contingut i sincer de Ginon, li va suposar -com el mateix poeta confesa- una "alenada d'aire fresc en una atmosfera que esdevenia irrespirable". Hi ha autors que mantenen que Lainau és la musa de Yeats en A Vision, el seu poema més misteriós i críptic.

També a Coole Park va coincidir amb Bernard Shaw, que no va dubtar en afirmar "Ginon és una criatura encisadora. De fet, per ser perfecta només li falta ser vegetariana..."

Però, sense dubte, la coneixença més important va ser la del senador Arthur Rose Vincent. L'enamorament entre la jove Ginon i el polític, que vivia a cavall entre Irlanda i Estats Units, va ser fulminant, mutu i mal dissimulat.

Façana principal de Muckross House,
a la riba del Muckross Lake,
al comtat de Kerry.
La mansió, des de fa uns anys, és propietat estatal.

Ell era un home de món, ben plantat i amb experiències vitals molt diverses. També, en un sentit més prosaic, era un home casat. Concretament, casat amb Maud Burn,
dona de salut feble i llavors resident als Estats Units. D'altra banda, hi havia una important diferència d'edat entre Vincent i Lainau. Malgrat tot, Ginon no va dubtar en seguir al seu amant, que li ho va demanar, a la seva residència de Muckross House, prop de Killarney.

Ja mai no tornaria a Dublin...


* * *

Col·lecció biografies reversibles:

1.- Arthur Schopenhauer

2.- Woody Allen

3.- Isaac Newton

* * *
Fotografies: Josep M. Bru.
1, 2 i 3.- Dublin, agost de 2008.
4.- Muckross House, agost de 2008.

* * *