Per a l'Anna,
perquè, malgrat tot,
hi ha moments
que tenen valor,
però no preu...
* * *
Només a la tornada
el camí té una segona mirada:
és llavors
que les pedres del camí són rodones,
com flocs de borró.
I si hi ha sort
les llambordes del carrer són toves,
com manyocs de cotó.
Són els records, poderosos,
els que donen l'energia
que la rutina roba...
S'acosten tardes fredes
i ens quedarem sense orenetes,
però no som
com elles són:
només comprem tornada
si tenim por o van mal dades.
I, a la fi,
el temps és com un bagul:
no és viu ni gandul,
no és petit ni gran,
no és baix ni alt,
no és llarg ni curt.
Només compta què hi cap
o què s'hi fa...
* * *
Fotografies: Josep M. Bru.
1.- Vic, Pla del bisbe, agost de 2008
2.- Dublin, Temple Bar, agost de 2008
* * *
Música de fons suggerida:
M'hauria agradat poder gravar l'actuació dels músics de la fotografia,
mescla de talent, experiència i murrieria,
però com que no ha estat possible
podríem posar una de la Molly Johnson,
Dyamond in my hand, per exemple...
Si la podeu pillar (ja ens entenem), no us la perdeu...
* * *
7 comentaris:
Una de les coses bones del setembre és que l'activitat blocaire torna a ser més activa, és un plaer seguir llegint-te i escoltant el teu playlist mentre navego.
Salut
El plaer és compartit. Escoltar, llegir, retrobar... fa que, malgrat tot, el setembre sigui més accesible.
Seguim en contacte.
Una abraçada.
JM
Vostè si que no té preu, però si molt valor per aguantar-me com a caganiu :D
Bru One a Bru Two:
- Des de quan de vostè?
Bru Two a Bru One:
- Es que ja tens una edat...
Bru One a Bru Two:
- Ai, déu... Sempre apuntant a diana, eh?
De vegades, les distàncies no són més que proximitats allargaaaades.
Un e-kiss.
Primer comentari aquest blog. Fa temps que et llegeixo, m'agrada llegirte, no faig la pilota, però m'agrada el teu estil, música, fotos... Simplement és un comentari com a presentació, jajajaja.
Dublin gran ciutat, em va enamorar només de baixar de l'avió, Irlanda en si, és preciosa, m'encanta, i veien aquesta foto m'han fet venir ganes de tornar-hi.
Felicitats pel blog.
Hola, Perusa.
Moltes gràcies pel teu comentari. I sí, Dublin és una ciutat que enganxa: té el seus contrastos, una llum particular -almenys per als mediterranis- i una quantitat de gent en trànsit, que li donen un caliu concret. Si et ve de gust, a partir del "bloc de fotos" del cul-de-sac pots accedir a una galeria de fotografies fetes aquest agost. Un plaer tenir notícies de la teva existència.
Old Bru
Old Bru. Acabo de mirar el Foto-blog, semblava que estava caminant per Dublin, la casa on va neixer Oscar Wilde, a veure de Molly, passejar-me pel green-park. Gràcies.
Suposo que ja saps pq les portes dels domicilis estan pintades de colors diferents, oi?
PD: intentaré agafar la guitarra vella de casa, amb poques classes de guitarra que vaig fer, puc intentar amb el mateix missatge posar-me a les rambles de Barcelona o ara que és MMVV a plaça, mare meva. Només amb el missatge li hagues donat un parell €. Jajaja.
Publica un comentari a l'entrada