Gervasio Sánchez ha estat guardonat amb el premi nacional (nacional d'Espanya, cal especificar-ho) de fotografia 2009. Per a qui no el conegui, Gervasio Sánchez és fotògraf i periodista, va néixer a Còrdova el 1959 i col·labora amb diversos mitjans, entre ells La Vanguardia. Tot i que, probablement, la seva obra més coneguda és el projecte Vides minades, té un ampli currículum, amb diferents publicacions, treballs i premis.
Coneixia la seva obra, però no l'he conegut personalment fins fa unes setmanes, tot desplegant la seva energia en una faceta diferent: la de director i organitzador omnipresent d'un seminari de fotografia i periodisme a Albarracín, on vaig anar a parar per una d'aquelles causes per les que passen tantes coses a la vida de tanta gent: la casualitat.
Me n'alegro del premi per diversos motius, però -en especial- pel que té de petit símbol el fet que, al cap de quinze edicions, finalment el premi del ministeri de Cultura hagi reconegut de forma explícita la feina dels fotoperiodistes, un gremi amb un alt component de risc i que sovint treballa en unes condicions que es poden qualificar, com a mínim, de precàries.
Me n'alegro per ell i per molts altres fotoperiodistes que, dia rere dia, ens mostren el que passa en aquest món mundial on conviuen, tan a prop i tan lluny, una munió de realitats paral·leles: des de la trivialitat més obscena a la misèria més injustificada i perseverant. Una gent que amb la seva feina ens incomoden i ens fan més difícil refugiar-nos en la conformitat, però que ens ajuden a ser més persones.
Enhorabona.
* * *
Per una vegada, agafo una fotografia en préstec. Espero que l'autor no se m'enfadi...
És Sofia i Alia, una de les fotos més conegudes de Gervasio Sánchez i que pertany al seu treball Vides minades.
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada