Una Alícia, entre les alícies possibles, ha demanat respecte per les minories. No és una petició genèrica, sinó específica. No parla d'una minoria d'entre les minories possibles, sinó d'una minoria concreta, la seva.
Una minoria que, diu l'Alícia esmentada, vol ser l'alternativa. O sigui: una alternativa diferencial d'entre les diferents alternatives. De fet, tot això ho ha dit en sortir d'una convenció a la qual ha assistit en companyia d'uns quants minoritaris més. Ho ha dit quan li han posat uns quants micròfons al davant. Llavors ha fet allò que solen fer els minoritaris, però també els majoritaris: ha respost una resposta que no responia a la pregunta que li acabaven de fer.
Alícia ja ho deu saber que hi ha altres minories i altres minoritaris en aquest país on vol deixar de ser minoria. Ho deu saber, tot i que aquest país és una mica especial: per exemple, una colla volen saber si són minoritaris (o no). I per saber-ho han muntat una moguda el mateix dia que una tele organitza una altra moguda per lluitar contra les patologies minoritàries. Coincidència?
Així que, ben mirat, em sembla molt bé que Alícia demani respecte per les minories. I si ,a més, algun dels seus companys de convenció predica amb l'exemple, molt millor. Perquè si no, és una mica com un conte: una realitat irreal, una fantasia... I des del segle XIX sabem que les alícies són grans protagonistes de magnífics contes, però que quan es tracta de la realitat real -l'absència de metàfora, vaja- la cosa canvia...
* * *
Fotografies: Josep M. Bru. Barcelona, novembre 2009.
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada