![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwBe1CuYhyphenhyphenGsihzyz5AztbcrhiVjGseZnsC5_Ty0B5Y-gYegNKThyhRqZXuxYmNM1QqBcJ3VWaKsIDTW856QsSdQwQuz51xZc6Y2jHRoxq3Cw0ATcuS6W-r50RRwFdOIV3tsaf_zC9pRQ/s400/Albada.Montmesa.01..jpg)
Divendres, 26 de febrer. Alberca de Alboré. Montmesa. A trenc d'alba, les primeres grues comencen a enfilar cap el nord, per intentar travessar el Pirineu. És una de les etapes més dures dins del seu itinerari de retorn a Alemanya, Suècia, Finlàndia i Rússia, després de l'hivernada a la península ibèrica i nord d'Àfrica.
Dijous, centenars d'elles ho han intentat. Les hem vist (i sentit!) enfilant el solc del riu Gàllego, entre Agüero i Riglos, però han trobat un front fred i han hagut de recular, de nou, fins a La Sotonera. Concentrades a l'Alberca, on han pernoctat, hem calculat uns quatre mil exemplars. En un termini de tres setmanes, hi passaran per aquí prop de trenta-cinc mil.
La migració de les grues és una cursa biològica: faci el temps que faci, cal arribar als llacs i als aiguamolls del nord d'Europa per començar el ritual nupcial. Les cries naixeran a l'estiu i cal atiar-les: en dos mesos sabran volar i, a la tardor, s'afegiran al trànsit migratori cap el sud.
* * *
Fotografia: Josep M. Bru. Febrer de 2010.
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada