No m'actualitzin més, si us plau...
(Ian Gibson)
* * *
Sóc víctima de novetats constants i versions successives, un addicte a downloads, updates i upgrades, que -tot i que em maregen i atabalen sense aportar-me canvis rellevants ni millores substantives al programari- em captiven. Sóc un maníac de l'actualització permanent, un consumidor tensional, encalçat i ofuscat per la síndrome de l'obsolescència programada, descoberta per Marvin Harris.
He perdut el control sobre el meu soft, al qual arriben a tota hora els tentacles dels venedors i fabricants, en una mena de servei postvenda no sol·licitat, tot recordant-me cada setmana que continuen existint, vetllant per la millora dels seus productes i impedint-me oblidar-los, a ells i als seus meravellosos catàlegs de productes, sempre vius, sempre renovant-se, reinventant-se, regenerant-se, reproduint-se... Sempre rabiosament actuals!
Conscient del problema, preocupat com estic pels meus brots d'angoixa, he anat al metge, i aquest, compartint el meu neguit, m'ha derivat a l'especialista, el qual, imbuït de saviesa i vestit amb pulcra bata blanca, després d'un escàner en dejuni, m'ha receptat un floppy de 5,25 amb una versió genèrica de Wordperfect.
Però, em temo, el problema no s'ha resolt: porto quatre hores girant i regirant la torre del meu ordinador... Algú sap per on coi s'entafora el disc flexible? Per quin orifici, slot, gate, port o ranura?
Desespero i llenço la tovallola: sóc una relíquia del segle XX, un plug-off, un error 404. Tanco la sessió i deixo sistema operatiu, vídua i dues filles. Dono el meu hard a la deixalleria mòbil i el meu cos a la ciència...
Incinereu-me i escampeu els meus bits, en sortir el sol, sobre algun parc tecnològic, allà on un dia hagué el Vallès, petita pàtria meva, on tres turons foren una serra i de la qual ja no queda res, a banda de molts cotxes, el garatge de Sagalès, mil polígons i la central dels bombers...
* * *
Foto: Josep M. Bru.
Pausa durant el rodatge de The Tudors.The Castle. Dublin, agost de 2008.
* * *
2 comentaris:
Molt bo! Tu també ets del Vallès?
Hola, "paisana"...
Parlant de vallesans, ja veig que te les has vist amb en Cardús...
Doncs sí, els meus primers records són de Rubí, de la plaça on hi havia el mercat, la biblioteca, correus, la "Tintorería Francesa", el "colmadu" de les Gallinetes i l'esglèsia de Sant Pere... De tot això, dempeus només queda l'esglèsia.
I coses de la vida, la Bru júnior se'ns hi ha anat: ara s'està a Sabadell... Consti que la vaig avisar que ja no és el que era!
Un petó i el meu reconeixement a la teva feina.
Old Bru
Publica un comentari a l'entrada