No és cert que un minut tingui sempre la mateixa durada.
Depèn de la banda de la porta del lavabo on et trobis...
(Woody Allen,
escriptor, guionista, músic, director de cinema.
També és l'autor
de la mediocre Vicky, Cristina, Barcelona)
* * *
Fotografia: Josep M. Bru.
El Cafè. Port d'Andratx. Mallorca, nadal de 2005.
* * *
4 comentaris:
Avui no estarem d'acord.
Per mi la peli està ben bé si la comparem en les seves últimes. A veure, no és brillant però és entretinguda i divertida en molts moments, passa bé vaja. A mi em va agradar més que Cassandra's dream que per mi en molts aspectes era un "remake" de "Delictes i faltes" però amb temàtica britànica.
Salut
Et va agradar VCB? Em sap greu, però no em van convèncer diverses coses: el desenvolupament de la història, la inconsistència d'alguns personatges, un sentit oportunista des del màster d'identitat catalana fins al títol o la banda sonora (amb excepcions, com el Biel Ballester ...). Un Allen mediocre és millor que molts altres films, però amb aquest em passa com al cronista de "Benzina", que vaig sortir del cine preguntant-me:
- On és Woody?
Però bé, discrepar també és bo. Oi? Doncs res, una abraçada i ens continuem llegint.
Josep Mª,
estic d'acord que el desenvolupament de la història està agafat amb pinces en alguns moments, també hi vaig veure algunes escenes fluixes i la música tot i ser bonica crec que era inadequada en alguns punts. Tot i això, la pel·lícula té grans moments, una fotografia excel·lent i també em van agradar alguns personatges que crec que sí que tenen a veure amb "l'univers" Woody Allen: el nòvio executiu de la guiri morena em va recordar alguns personatges d'altres pelis i el paper de l'Scarlett és més complexe del que aparentment sembla. Oportunista? suposo que sí en algunes coses, suposo que el devien tenir una mica collat però globalment la pel·lícula és ben entretinguda i sense ser una obra mestra ni una genialitat crec que està prou bé; hem d'esperar més d'ell? se suposa que sí però el paio ja és gran, potser la solució seria que fés una peli cada dos anys amb més tranquil·litat i no una anual, però hi deuen intervenir altres variables contractuals m'imagino.
Bé, si un dia ens veiem en seguim parlant si pot ser amb una birra davant.
Salut
Ei, m'estas posant molt difícil discrepar...
És possible que el ritme d'una peli a l'any condicioni moltes coses, però quan un té 72 anys, ja és edat de fer (només) el que et vingui de gust, no?
I sí, totalment d'acord, els blocs estan bé, molt bé, però el plaer d'una conversa amb una birreta pel mig, això -de moment- encara no ho superen les "tics".
Salut i fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada