30 de juny 2008

La pena vaga o vaga la pena...



Per en Newton


Si tanta eufòria
per una victòria
hagués servit per:
desaccelerar una economia especuladora,
soterrar la (molt alta) tensió
accelerar una economia sostenible,
convertir pateres en creuers,
exiliar la tele porqueria,
o fer que cada nit fos lluna plena
la cosa hagués vagat la pena...

Si cada crit fos un poema,
els clàxons una cançó,
les fronteres cosa de cinema,
la cosa hagués vagat la pena...

Però res d'això no ha estat,
res d'això ha passat,
i si ha passat no es nota.
I la nova si no és bona,
serà nova, però no rodona.
En tot cas, una pilota...

La roja no és una fera,
sino un passavolant,
que passa per davant
o per darrera.
Però si et guanya el patiment,
pensa que fins la propera
falta un oceà de temps...

A fi de comptes, quatre i quatre
fan quaranta-quatre
i més d'un que ara s'esvera
llavors ja estarà al museu de cera...

* * *
Fotografia: Josep M. Bru
Cadaqués. 10 de setembre de 2005.
* * *

2 comentaris:

Isaac ha dit...

Malgrat Espanya,
no deixarem de fotre-hi canya!!

(Volia afegir-hi cullerada, però no se m'acudeixen més versos... xDD

En tot cas, molt bon poema! I sí, referent a aquesta temàtica, NO CURA PERÒ RECONFORTA!

apa, no deixis que aquesta vena poètica defalleixi! ets tot un fotopoeta...)

endavant!

Marga ha dit...

Veig que estar de "rodrígues" t'esmola la ploma.

M'agrada!