Crisis? What crisis? (2)

L'economia és com la meteorologia: relativament hàbil per explicar allò que ja ha passat; sospitosament complicada per explicar allò que està passant i especialment inútil per explicar allò que passarà...

(Melcior de Bru)

* * *

Fart de notícies sobre congressos, mocions de censura i esports diversos, avui m'he refugiat en les pàgines color salmó del diari que compro habitualment i amb el que mantinc una relació complicada. Vaig llegir, no fa gaire, una entrada de Josep Comajoan (per cert, dos Coma -Arnau i Josep- han fet un curiós reportatge dans le mètro: vaja parell de "frikiblocs", ja us imagino, ja, mòbil en mà, negociant amb el segurata rigorós...) i m'hi vaig sentir força identificat amb el que deia. Internet és, en aquest sentit, un bon quiosc: per contrastar, comparar i relativitzar...

Però parlava de les pàgines color salmó d'avui. Hi he trobat un llarg dossier sobre la crisi (sic) i en un article es recollia una lletania de frases lapidàries pronunciades per prohoms i prodones del país sobre l'anomenada "bombolla immobiliària".

No entrarem en massa detalls. L'article és una petita col·lecció de cromos triumfalistes pronunciats o escrits en diversos moments dels darrers anys, on abunden tòpics sobre el tema (auguris de crisi = hipòtesi infundada, alarmisme criticable, solidesa de la demanda, consistència de l'oferta... ) En resum, intents de desmentir la pretesa fragilitat d'una economia basada en l'especulació i en la construcció d'habitatges concebuts com a productes rendibles.

Tot plegat passa de puntetes i xiulant sobre el fet que, durant anys de bonança, un bé de primera necessitat, com és l'habitatge, ha quedat en mans d'un mecanisme pretesament racional (el mercat), que es mou per un criteri ben diferent: el benefici immediat, el qual, sovint, no ho és gens de racional.

D'aquests anys de creixement (que no desenvolupament) econòmic basat, fonamentalment, en la construcció, han quedat seqüel·les. Algunes físiques (transformació del paisatge, urbanització extensiva, ocupació de territori, traslació de població per motiu de preus, augment de la mobilitat,..) D'altres, ecològiques (increment de consums, transformació de l'entorn, cost energètic,..), però també econòmiques (concentració de riquesa, endeutament familiar, inutilitat de l'estalvi particular, ..) i socials (empobriment de determinats sectors de població, focalització de poblacions segregades, increment del conservadurisme ideològic...)

La conjunció de diversos factors té, i possiblement tindrà, més efectes a mitjà termini. No tot és, per descomptat, resultat de l'economia del totxo, però és clar que s'ha produit -en un entorn de laissez faire per part dels poders polítics, massa condescendents (i, de vegades, connivents) amb els poders econòmics- una colla d'efectes importants. I una clara asimetria en la distribució de la riquesa: uns (alguns) han guanyat (i molt); d'altres (molts) s'han endeutat (i molt), però també n'hi ha (força) que s'han empobrit (i molt).

En el recull de perles (i consti que ho dic amb ironia agredolça; n'hi ha alguna que m'afecta de forma indirecta, però personalment...) trobades al suplement salmó que abans esmentava, n'hi ha una de Carme Chacon. És de l'octubre de 2007, quan era ministra d'habitatge. La seva perla no és ni més grossa ni més cridanera que algunes altres, però contenia una afirmació contundent (i, a la fi, temerària i ruboritzant): "El nostre sector immobiliari és un dels millors del món. Vivim un aterratge o ajustament suau".

Bé, a la vista d'una perla, imagineu-vos el collar... Que ningú no s'estranyi després que hi hagi tanta premsa esportiva. Posats a elucubrar, almenys que no sigui amb coses importants...

* * *
Rambles. Barcelona. Setembre de 2007.
Fotografia: Josep M. Bru
* * *