Vides minades

"Sofia i Alia" de Gervasio Sánchez

M'havia fet el propòsit d'agafar-me una setmana sabàtica, de donar-li al blog un petit descans. Divendres vinent, 11 d'abril, inaugurem FotoGravat i la feina de darrera hora no deixarà gaire estona per regar l'hortet bloguer...

Però els propòsits són per respectar-los o no, segons convingui...
I ve-t'ho aquí, que avui llegint una notícia, decideixo saltar-me el meu propòsit amb consciència, publicitat i sense cap mena de remordiment.

El fet és que s'acaba de fer públic el veredicte dels premi Ortega y Gasset de periodisme i un dels "alternautes" que tinc registrats en aquest bloc és un dels premiats... Em sento -deixeu-m'ho dir així- orgullós per compte d'altri. El premiat és Gervasio Sánchez, fotoperiodista, nascut a Còrdova el 1959, resident a Saragossa i amb una àmplia carrera i experiència.

El reportatge pel qual ha estat premiat és el que porta per títol Vides minades. D'ell n'ha sortit un llibre i una exposició itinerant. Amb una mescla magistral de denúncia de la brutalitat i, alhora, tendresa i respecte per les víctimes, tracta del que anomena "assassins ocults": les mines anti-persones i els estralls que provoquen indiscriminadament entre la població. Homes, dones i nens són els que reben les seves conseqüències, amb seqüeles molt sovint irreversibles, però sempre terribles.

A Gervasio Sánchez no li agrada que el qualifiquin de corresponsal de guerra. Ell es considera, simplement, "un fotògraf que documenta part de les tragèdies que passen en aquest món, un món, per cert, que és molt poc generós amb bona part de la població". Tampoc no creu que cap periodista se senti atret per la guerra: "la guerra és el fracàs absolut de l'home", ens diu.

Per una d'aquelles casualitats, l'exposició de Gervasio Sánchez està, ara mateix i fins el dia 13 d'abril, al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) de Barcelona, a tocar del MACBA. Si voleu, si podeu, si us ve de gust... no us la perdeu. Però, si per allò que passa, Barcelona queda molt lluny, aprofiteu l'enllaç al web de Vides Minades o visiteu una fotogaleria virtual.

Si aquest bloc serveix, ni que sigui només un parell de cops, perquè algú entri al seu web i conegui la terrible tragèdia de les víctimes de les mines anti-persones, però també la irreprimible energia vital d'algunes de les víctimes, magníficament retratades pel Gervasio, ja haurà pagat la pena.

I, per descomptat, enhorabona, Gervasio. Espero que aviat ningú no hagi de retratar mai més cap víctima d'una arma tan covarda (si és que hi ha alguna que no ho sigui), però que fotògrafs de la teva mena i de la teva qualitat no desapareguin mai. Una abraçada.

* * *