Hi ha un vell proverbi polonès que diu:
Si no estàs segur que sigui estofat de patates, compte.
Poden ser orfes treballant en una mina.
(Thomas Banacek)
Banacek és un cognom eslau, possiblement eslovac.
També va ser una sèrie de televisió, protagonitzada per George Peppard i produïda per a la NBC entre 1972 i 1974. El personatge central era un investigador polonès, fumador de cigars havans, sovint vestit amb un jersei de coll alt negre i més xulo que un vuit.
En els moments més complicats, aquells en els que era necessari concentrar-se per conèixer el nom del dolent, el mòbil del crim o el motiu de la indiferència de la noia, Banacek acostumava a perdre la mirada en algun infinit fora de càmera, abans de proferir algun vell proverbi polonès.
Aquest, el de l'estofat i els orfes, em va tenir preocupat durant uns anys. No era capaç d'entendre el seu significat, el seu intríngulis. Fins i tot havia arribat a dubtar de la seva existència, de si l'havia sentit "tal qual" o havia estat el resultat d'algun malentès, d'una migdiada abrupta o una indigestió catòdica.
Probablement el tenia amagat en un algun plec del còrtex, fins que, avui, tafanejant a la xarxa, he anat a espategar a un web (There's an old Polish proverb that says...) on m'he trobat novament, cara a cara, amb la dita que en va fer sentir obtús i tòtil...
Ara sé positivament que el proverbi estava en el guió, que va ser pronunciat i no somiat, al·lucinat o imaginat, però, deixeu-me confessar, -la confessió forma part de l'exorcisme- que continuo sense entendre'l. Gens ni mica.
Pel que fa a mi, Banacek pot tornar al pou de la memòria, a fumar els seus cigars en una mina farcida de gas grisú o a passejar-se pels carrers de Boston en el seu ostentós Packard... Per extensió, Peppard també... En el meu santoral particular, només el salva la seva participació en Breakfast at Tiffany´s. I, francament, amb recordar l'Audrey Hepburn o escoltar Moonriver -ni que sigui una altra vegada, en una enèsima versió-, en tinc prou. Què hi farem, Banacek...
Ara bé, el maleït proverbi polonès, ja sigui estúpid, absurd o críptic, continuarà jugant uns anys més a paddle amb la única neurona que em queda sana i estalvia...
M'ho veig a venir. M'ho temo.
- - -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada