Amy Winehouse va aparèixer morta a casa seva, a Camden Square, al nord de Londres, el 23 de juliol. No cal entrar en detalls ni de la seva vida, ni del seu talent musical. La seva peripècia vital està explicada en milers de webs a les quals es pot accedit fàcilment: només cal teclejar el seu nom a Google per tenir l’abast un gran nombre d’articles, notícies, blocs, vídeos, fotos,...
No ha hagut de passar ni una setmana perquè les botigues de Camden Town, el seu barri de tota la vida, estiguin farcides de samarretes rememorant-la. Allò que en vida semblava una carrera artística amb importants interrogants, abocada a la cancel·lació de compromisos per un comportament professional irresponsable, ha esdevingut amb la seva mort allò que els manuals del màrqueting defineixen com una oportunitat de negoci.
No és, per descomptat, el primer cas. Tampoc no serà el darrer, però la celeritat en la creació d’una nova icona comercial és impressionant. Un desastre de vida personal, una veu característica i uns trets diferencials es combinen per ser un producte de comercialització ràpida i èxit gairebé segur. Mort + negoci = necroci.
A l’Amy la ploren ara, a la plaça, desenes de fans sincers. També la deuen plorar els camells del barri, tenint en compte la seva generositat a l’hora de proveir-se de substàncies per a ella mateixa i per als seus amics o companys de farra. A aquests, la mort de la cantant sí que no els ha estat negoci...
Amy, descansa en pau, allà on hagis anat a parar. Al cap i a la fi, el que has deixat enrere, tampoc no paga tant la pena...
- - - - -
Foto: Gtres
Grues. Fan obres al costat de casa. El soroll és important i miro per la finestra. Veig com l'operari d'una excavadora mou i remou, apila i amuntega la runa. És un home gros que, des de la cabina, mostra un excel·lent domini de la màquina amb els moviments sincrònics de les dues manetes que subjecta.
Obres. Aquesta deu ser la única obra d'una certa dimensió que s'hi fa al centre i que ha començat ara. Les altres que recordo són rematades, l'acabament de promocions començades fa mesos: can Furriols, can Rocafiguera,...
Grues i obres. S'acosten les set del vespre i espero en candeletes que l'home gros acabi la jornada i comenci el cap de setmana per deixar de sentir el soroll de la màquina, de la runa que cau, de l'enorme pinça que esgarrapa i furga el terra. Una de les poques, potser la única, grues que encara rondina, crida i gemega aquest estiu és la que tinc a la vista, a l'altra banda del vidre, seguint obedient les instruccions de l'home gros que la remena...
Obres i grues. I em ve de pensar que, fa només uns mesos, potser un parell d'anys, des de qualsevol turó es podien comptar les grues, marcadors d'obres, al voltant de les quals segur que hi havia una colla de gent, veïns, que cada dia devien esperar impacients que arribessin les set de la tarda. Especialment, els divendres...
El 17 d'abril de 2011, 66 anys després del seu alliberament, els supervivents de l'antic camp de concentració de Sachsenhausen (35 kms. al nord de Berlin) es reuneixen per commemorar-lo.
Es diu Protasi i ha sortit de l'ou avui, diumenge, 19 de juny, penúltim dia de primavera, sota el signe de Bessons. Es diu Protasi perquè avui és sant Protasi, però també es podria dir Romuald, Aurora, Gaudència o Bonifaci: denominacions que formen part del santoral del dia.
Es diu Protasi i és un poll de gallina periquita. Ha nascut el mateix dia que (fa 57 anys) Kathleen Turner o (fa 64) Salman Rushdie, personatges als quals se'ls farà arribar l'oportuna comunicació de l'esdeveniment i una bossa amb batialles (ametlles confitades que es regalen amb motiu del bateig d'algú), tal i com marca el protocol.
Es diu Protasi i ha nascut en una escola. En una escola pública i catalana. Ha salvat la pell (o les plomes, vés a saber) perquè una mestra s'ha pres la molèstia d'anar -en ple diumenge- a veure com estava la instal·lació ponedora artesanal que ha confeccionat per als seus alumnes i se l'ha trobat nat, moll i despistat.
Es diu Protasi i està sa i estalvi. Dilluns coneixerà tota una colla d'admiradors: una cinquantena d'alumnes de 5è de primària que ara mateix encara no el coneixen, però que demà al matí enganxaran el nas al vidre per veure'l de prop.
Es diu Protasi i, tot i la seva curta existència, ja és un pollastre indignat. No entèn de jornades, tisores ni sisenes hores, però intueix que si és viu i ha arribat a ser post d'aquest bloc (per modest que sigui, el bloc i el poll) és perquè hi ha algú amb vocació i que es creu la feina.
Es diu Protasi i, tot i la seva extrema joventut, ja ens hem fet amics. Tots dos compartim el reconeixement per a molts i moltes professionals que fan i han fet possible que mots altres protasis hagin nascut en diumenge i hagin sobreviscut.
Es diu Protasi i ha nascut el mateix dia que milers de persones s'estan manifestant als carrers de diverses ciutats, també indignats, compartint la preocupació i l'inconformisme, encara que sigui diumenge, dia de sant Protasi, bessó de sant Gervasi i milanesos tots dos...
+ fotos de Protasi, clicant aquí
Soler de n'Hug (Prats de Lluçanès), 28 de maig de 2011. Una colla de tonedors, procedents de diversos pobles, es troben en aquest mas per esquilar gairebé nou-centes ovelles. El dia de tondre és una cita anual, amb la primavera ja avançada. Un vell costum, una tradició que és manté gràcies a l'ofici d'aquestes persones...
En pocs dies, aquí i allà, han passat moltes coses. De sobte, l'efecte balsàmic dels anestèsics habituals deixen, valgui la redundància, de fer efecte i descobrim que la calma no és més que un decorat. I això tant passa a les places de Catalunya com a les d'Islàndia, el país on abans jugaven al monopoly amb daus de salmó i ara el fumen a peu de volcà, per estalviar...
Suposo que hi ha plats de lenta digestió, els quals s'han d'anar paint durant dies, abans d'obrir la boca per descriure'ls. Estic, encara, digerint la consolidació democràtica de determinades opcions antidemocràtiques; la deserció de candidats elegits al quals, de cop i volta, l'adversitat de les urnes els ha descobert una nova dimensió de la realitat, la qual, dies abans, semblava ignota o, també, la tornada a la normalitat d'algun cap de cartell a qui algun cartell amb la imatge del seu cap havia dissimulat fins el punt de fer-lo gairebé tan irreal com el seu programari, víctima d'aquell soft d'edició electoral conegut com votoshop...
Però el motiu d'aquest post és més simple, més senzill, menys metafòric... És, només, la reacció davant una imatge que reflecteix una violència injustificable, mal justificada (la higiene, el futbol, les bombones,...) i, en definitiva, injusta. I és que, com diu una gata sàvia: no és el mateix fer una porra amb l'excusa d'un partit de futbol, que fer servir un partit de futbol com a excusa per treure les porres...
* * *
La foto és de la galeria de http://www.flickr.com/photos/acampadabcnfoto
Hi trobareu desenes de fotos sobre l'operació de "salut pública" d'aquest matí a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
Imatges en directe de la Puerta del Sol. Un lloc simbòlic: el km 0 de l'Espanya radial, el melic del disseny centralista, però també l'escenari de la protesta de gent que, més que saber què vol, té molt clar que és el què no vol...
