Sachsenhausen, 66 anys després

El 17 d'abril de 2011, 66 anys després del seu alliberament, els supervivents de l'antic camp de concentració de Sachsenhausen (35 kms. al nord de Berlin) es reuneixen per commemorar-lo.

Es diu Protasi i ha nascut avui

Es diu Protasi i ha sortit de l'ou avui, diumenge, 19 de juny, penúltim dia de primavera, sota el signe de Bessons. Es diu Protasi perquè avui és sant Protasi, però també es podria dir Romuald, Aurora, Gaudència o Bonifaci:  denominacions que formen part del santoral del dia.

Es diu Protasi i és un poll de gallina periquita. Ha nascut el mateix dia que (fa 57 anys) Kathleen Turner o (fa 64) Salman Rushdie, personatges als quals se'ls farà arribar l'oportuna comunicació de l'esdeveniment i una bossa amb batialles (ametlles confitades que es regalen amb motiu del bateig d'algú), tal i com marca el protocol.

Es diu Protasi i ha nascut en una escola. En una escola pública i catalana. Ha salvat la pell (o les plomes, vés a saber) perquè una mestra s'ha pres la molèstia d'anar -en ple diumenge- a veure com estava la instal·lació ponedora artesanal que ha confeccionat per als seus alumnes i se l'ha trobat nat, moll i despistat.

Es diu Protasi i està sa i estalvi. Dilluns coneixerà tota una colla d'admiradors: una cinquantena d'alumnes de 5è de primària que ara mateix encara no el coneixen, però que demà al matí enganxaran el nas al vidre per veure'l de prop. 

Es diu Protasi i, tot i la seva curta existència, ja és un pollastre indignat. No entèn de jornades, tisores ni sisenes hores, però intueix que si és viu i ha arribat a ser post d'aquest bloc (per modest que sigui, el bloc i el poll) és perquè hi ha algú amb vocació i que es creu la feina.

Es diu Protasi i, tot i la seva extrema joventut, ja ens hem fet amics. Tots dos compartim el reconeixement per a molts i moltes professionals que fan i han fet possible que mots altres protasis hagin nascut en diumenge i hagin sobreviscut.

Es diu Protasi i ha nascut el mateix dia que milers de persones s'estan manifestant als carrers de diverses ciutats,  també indignats, compartint la preocupació i l'inconformisme, encara que sigui diumenge, dia de sant Protasi, bessó de sant Gervasi i milanesos tots dos...

+ fotos de Protasi, clicant aquí

El dia de tondre

Soler de n'Hug (Prats de Lluçanès), 28 de maig de 2011. Una colla de tonedors, procedents de diversos pobles, es troben en aquest mas per esquilar gairebé nou-centes ovelles. El dia de tondre és una cita anual, amb la primavera ja avançada. Un vell costum, una tradició que és manté gràcies a l'ofici d'aquestes persones...

Paisatge per a després d'una campanya (1: Indignació)

En pocs dies, aquí i allà, han passat moltes coses. De sobte, l'efecte balsàmic dels anestèsics habituals deixen, valgui la redundància, de fer efecte i descobrim que la calma no és més que un decorat. I això tant passa a les places de Catalunya com a les d'Islàndia, el país on abans jugaven al monopoly amb daus de salmó i ara el fumen a peu de volcà, per estalviar...

Suposo que hi ha plats de lenta digestió, els quals s'han d'anar paint durant dies, abans d'obrir la boca per descriure'ls. Estic, encara, digerint la consolidació democràtica de determinades opcions antidemocràtiques; la deserció de candidats elegits al quals, de cop i volta, l'adversitat de les urnes els ha descobert una nova dimensió de la realitat, la qual, dies abans, semblava ignota o, també, la tornada a la normalitat d'algun cap de cartell a qui algun cartell amb la imatge del seu cap havia dissimulat fins el punt de fer-lo gairebé tan irreal com el seu programari, víctima d'aquell soft d'edició electoral conegut com votoshop...

Però el motiu d'aquest post és més simple, més senzill, menys metafòric... És, només, la reacció davant una imatge que reflecteix una violència injustificable, mal justificada (la higiene, el futbol, les bombones,...) i, en definitiva, injusta. I és que, com diu una gata sàvia: no és el mateix fer una porra amb l'excusa d'un partit de futbol, que fer servir un partit de futbol com a excusa per treure les porres...

* * *

La foto és de la galeria de http://www.flickr.com/photos/acampadabcnfoto 

Hi trobareu desenes de fotos sobre l'operació de "salut pública" d'aquest matí a la Plaça de Catalunya de Barcelona.

Potser que ens ho comencen a rumiar...

Imatges en directe de la Puerta del Sol. Un lloc simbòlic: el km 0 de l'Espanya radial, el melic del disseny centralista, però  també l'escenari de la protesta de gent que, més que saber què vol, té molt clar que és el què no vol...

Sachsenhausen, seixanta-sis anys després

17 d'abril de 2011. Sachsenhausen, als afores d'Oranienburg. Una trentena de supervivents del camp de concentració nazi que hi va haver en aquesta ciutat,  es retroben en una cerimònia commemorativa del seu alliberament. Cada vegada són menys, cada any en queden menys: la mitjana d'edat és de 90 anys. 

Sachsenhausen té una història densa, la qual no va finalitzar l'abril del 1945. Pocs mesos després, els soviètics utilitzaven les mateixes instal·lacions com a centre de detenció i internament. 

Un diumenge assolellat d'abril, una colla d'ancians de mirada cansada però viva, es van retrobar per compartir records. Ells són, encara ara, un testimoni viu d'un període que cal no oblidar, perquè continuï sent passat i només passat, mai de nou present. 

 * * *

Fotografies: Josep M. Bru. Sachsenhausen, abril de 2011.

* * *

Ich bin ein Berliner!

Taxista berlinès a Ku'damm, carrer comercial de Charlottenburg, en plena tasca de captació de clients. Els seus reclams: un Mercedes de 1960, una Barbie gegantina i un somriure enigmàtic...

* * *

Fotografia. J.M.Bru. Berlin, abril 2011.

* * *