
Des d'Alcalà de Guadaira.
Merci, Jesús.
* * *
Éire és terra de pubs, locals esdevinguts epicentres tradicionals de bona part de la vida social. N'hi ha de tot tipus: urbans i rurals, populars i elitistes, rònecs i lluents, negocis familiars i franquícies,... Als pubs s'hi pot trobar gairebé de tot: música, negocis, tractes, relacions de tot tipus, tertúlies, excel·lents cerveses i cafès horrorosos....
És terra de chips -la patata té un pes important en la seva gastronomial- i, darrerament, també de xips: moltes empreses del sector tecnològic i informàtic hi tenen seu. Els darrers vint anys, Éire ha crescut de forma espectacular i ininterrompuda i la metàfora del tigre celta s'ha convertit en un paradigma de creixement econòmic, no exempt, però, de contradiccions i desequilibris.
Éire, pubs & xips és una mirada particular, resultat d'un viatge obligadament curt. És una aproximació, subjectiva i acotada, a una realitat complexa: la d'un país que ha canviat molt en poc temps. Una ullada a la gent i als carrers d'un país intens; gris i verd, molt verd; insular, però no aïllat. Amb un passat potent i ja conegut. Amb un futur també potent, però ple d'incerteses, encara per fer, Éire és vell i jove alhora...
*.#