Llegeixo un article de la Victoria Combalía publicat el 24 d'abril, amb el títol de "Gràcies i desgràcies d'Internet". L'autora és historiadora, crítica d'art i ha comissariat una pila d'exposicions. No és, en conseqüència, una persona sense bagatge o sense un pòsit sòlid de coneixement. Tot i això, tinc una certa sensació de superficialitat en llegir el seu article.
Fa referència a un llibre (The cult of the amateur, Andrew Keen) que no he llegit i del qual, per tant, no puc parlar. Però sí que ho faré de la resta de l'article i en especial de l'afirmació de que "al 2010 hi haurà 500 milions de blocs, les opinions dels quals no faran sinó confondre el lector".
Lamentar-se de l'amateurisme a Internet pot portar a un dilema pervers. La xarxa, en si mateixa, no és ni bona ni dolenta. Com no ho és la premsa, la ràdio o la televisió. I això, a aquestes alçades, sembla obvi.
Pot preocupar -i això sí que ho entenc- la proliferació de continguts publicitaris, manipuladors o interessats. Però la professionalització no és -ni de tros- cap garantia de que això deixi de passar: de professionals de la comunicació propagandista, manipuladora o interessada, la xarxa i la "no xarxa" son plenes...
Un mitjà és un reflex del seu entorn. Se n'alimenta i l'alimenta. Ens podem queixar del fet que els alumnes no llegeixin llibres (malgrat que es llegeixi més que mai, en pantalla i en paper); ens podem queixar del vertigen i la indigestió que provoca la rapidesa de la circulació de la informació (i a això hi contribueixen -i no en poca mesura- molts professionals...), però que hi hagi 500 milions de blocs no hauria de confondre ni atemorir ningú. No fotem.
Per a molts blocaires, el bloc és com un hortet: un tros de llibertat, una parcel·la de creativitat. N'hi ha d'opinió (política, social, cultural,...); n'hi ha de publicació de continguts propis (literatura. fotografia, imatges,...); de professionals i d'amateurs; de drogues, de sexe i de rock & roll; n'hi ha de normals, de "raros" i de molt "raros"; de confessionals, proselitistes, descreguts, apòstates, ateus i agnòstics. De tot hi ha a la xarxa del senyor. Com a Les Rambles, vaja...
I parlar de l'utopisme inicial al voltant d'Internet per acabar queixant-se de la manca de professionalització dels continguts de Wikipedia (passant, això sí, per recomanar el visionat d'uns quants clips de Barack Obama -la carn és dèbil-) em sembla un fil argumental agafat pels pèls.
Ho he escrit abans. Penso que Internet no és, en si mateix, ni bo ni dolent. Tampoc no ho és la tele. Ni la ràdio. Ni un diari, un fanzine o el full dominical de la parròquia més propera... Sobre el paper, tan professional és un Jiménez Losantos com un Joan Salvat. Per exemple. A un, el retraten matins i matins d'agitació des dels micròfons d'una emissora i a l'altre, un munt d'anys de trajectòria al capdavant d'un programa com "30 minuts". Tots dos són professionals, però crec que el resultat és molt diferent. Podríem posar molts més exemples, però no cal.
I penso en 500 milions d'autors (quan trigarà la SGAE en demanar un canon per bloc?) que reguen 500 milions d'hortets, 500 milions de microespais, de minifundis comunicadors. I, com no pot ser d'altra manera, hi haurà de tot: blocs impressionants, mediocres i merdes de blocs, però la diversitat és la millor vacuna contra el pensament únic...
I al lector (per què tan sovint ens l'imaginem com algú indefens, immadur, tendre i necessitat de guia?), pobrissó, abans de protegir-lo dels amateurs, protegim-lo dels professionals...
Això sí, ja li ho prometo senyora Combalía: el llibre me'l llegiré. I tant. I també li agraeixo, sincerament, el motiu de discrepància. I li ho puc dir des d'aquí: des d'aquest espai amateur. Sense haver-li d'enviar a la redacció i que un professional decideixi si la publica o no. És el que tenen els blocs...
* * *
Nota:
Gent del meu entorn m'ha demanat (o m'ha recomanat) que faci constar la procedència de les imatges que acompanyen les entrades d'aquest bloc. A partir d'ara així ho faré, a peu de pàgina.
* * *
Fotografia:
Domicili particular.Vic. Setembre 2007.
© Josep Maria Bru.
* * *
P.D.
Quan vaig publicar aquest post, li vaig enviar l'enllaç a la Victòria Combalia. La veritat és que l'expectativa que en tenia d'obtenir resposta era molt baixa, però com que ha respost i a més ho ha fet ràpid i de forma dialogant, em sembla molt escaient reproduir els correus que ens hem enviat. Amplia i matisa -crec- el seu punt de vista. En tot cas, jo li agraeixo les respostes, així com el seu consentiment en publicar aquestes mails. Són aquests:
* * *
1.-
Señora Combalía.
Leí su artículo "Gracias y desgracias de Internet" y, con todos los respetos que me merece su punto de vista, le envío el enlace a un texto en el que expreso mi disconformidad con él
http://culdeblog.blogspot.com
Lo cortés no quita lo valiente. Puede usted hacer con él lo que le venga en gana: leerlo o no; otorgar, callar o responder...
En cualquier caso, me pareció oportuno y saludable comunicarsélo. Yo, en cualquier caso, me lo pasé bien: leyéndola y respondiéndole.
Saludos cordiales
* * *
2.-
Benvolgut Sr Bruguera: Gràcies per enviar-me el seu comentari. També té part de raó i evidentment jo estic per la llibertat i Internet és també un espai de llibertat.Del que em queixo -no jo ,sino tots els professors de tot el món,al menys l´occidental- és que els estudiants ja no llegeixen i abans podiem recomenar llibres sabent que eren bons i no deien bajenades -al menys en art modern- i ara,amb Wikipedia, s´ho empassen tot creient´ho tot.
Bé,ja continuarem, rebre opinions contràries vol dir que l´article interessa o al menys és polèmic i dona ànims per continuar (i evidentment és solament un article de diari).Ja em dirà que li ha semblat el llibre de Keen.
Molt atentament,
Victòria Combalia* * *
3.-
Moltes gràcies per la seva resposta. Que no estiguem del tot d'acord és -efectivament- bon senyal i crec que, en el fons, ens preocupen coses molt semblants.I sí, espero trobar el llibre de Keen...
Cordialment,
Josep Maria Brugera
* * *
4.-
Potser jo també sóc d´una generació on tot això ens preocupa més qu´als joves.Tanmateix sempre intento veure el costat positiu de les noves tecnologies (i de tot).Vaig afegir l´anecdota Obama perquè crec que els diaris solament parlen de terrorisme,economia,picabaralles entre politics i molt poca cosa sobre la vida cotidiana i gairebé res que ens faci somriure.Molta gent m´ha dit qu´aprecia aquest toc d´humor.No sé si erro,però crec que és bó,en un diari,fer-ho...
Molt atentament,
* * *
5.-
Hola,
Una última cosa. Si no us sap greu, publicaria aquesta conversa al bloc, a la part de comentaris. No és molt freqüent que un articulista respongui (almenys, no passa sempre) i, a més, pot matissar tant la crítica que jo feia com el seu punt de vista.
Evidentment, no ho faré si no m'ho autoritzeu. En qualsevol cas, ha estat un plaer.
Moltes gràcies.
Josep Maria Brugera
* * *
6.-
Si,l´autoritzo a publicar-la. A vegades no contestem per manca de temps.Tant de bó tingués una beca perenne i pogués contestar sempre!
* * *
7.-
Hola, bona nit:
Bé, això de les beques perennes sona una mica a allò del Nescafè ("un sou per a tota la vida") o el combo de l'ONCE, però sí, no deixa de ser una vella aspiració humana: si no pots viure sense treballar, almenys fes-ho en alguna cosa que produeixi un cert plaer...
Ja ho he escrit, però no em fa repetir-ho... ha estat un plaer.
Josep Maria Brugera
P.D. He publicat els mails al peu del meu escrit. Pot veure-ho des del mateix enllaç del primer missatge. Salutacions cordials des de Vic.
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada