Un entorn nutritiu
Vaig rebre, a casa i fa molt poc, una visita inesperada. Una estudianta de Biotecnologia, convidada a dinar. Tot plegat, molt cordial: converses d'aproximació, de vegades divertides, de vegades un pèl més serioses. De sobte, a les postres, la jove es va mig incorporar, es va palpar un maluc i, amb entusiasme, va dir:
- Voleu veure les meves cèl·lules?
Vaig aixecar les celles, però el que va passar a continuació va superar les meves expectatives.Va treure de la butxaca un mòbil i ens va mostrar unes fotografies fetes amb microscopi: ens va assegurar que es tractava de cèl·lules d'ovari de hàmster...
Després va mostrar unes altres, d'un recipient que semblava una gerra de cervesa de blat a mig consumir. Però no: eren fotos d'una cosa anomenada "entorn nutritiu" i que era, en realitat, un flascó amb líquid fetal boví.
Vaig dissimular tant com vaig poder, però he de reconèixer que, des d'aquell dia, cada vegada que paladejo la meva cervesa preferida, em vénen al cap i a la gola una pila de sensacions tèrboles.
I és que hi ha qui troba en la ciència plaers inexplicables. Vés a saber què més hi ha emmagatzemat en aquell coi de mòbil...
* * *
Fotografia: Josep M. Bru. Proteïnes crues. Octubre 2011.
2 comentaris:
"Voleu veure les meves cèl·lules?"
Home, a mi ja m'agraden les propostes voieurístiques, però m'estimo més les que són més superficials. Més epidèrmiques. Aprofundir TANT fa una mica de por, oi?
Sí, que fa por, sí... Una cosa és la "intimitat", que podria quedar limitada per l'epidermis i una altra, la "internitat" que no saps on acaba...
Salut, Joan!
Publica un comentari a l'entrada