10 d’abr. 2011

Arribats i per arribar


El panorama musical és el que és i les notícies ens ho recorden. Sembla que, al mig de la crisi omnipresent, la música moderna catalana passa per un moment relativament dolç.
Exemples? Un grup que ho va deixar fa un grapat d'anys ven 35.000 entrades en dos matins, en una operació nostàlgico-comercial. Un parell de grups, ara de moda, poden accedir fàcilment a escenaris emblemàtics,  pàgines de diaris, monogràfics, anuncis estelars i devedés de "diumenge al teu quiosc". Una altra proposta, aquesta molt propera, ha assolit un parell de premis importants en menys de sis mesos i comença a tenir l'agenda de concerts plena...
Uns van arribar, van marxar i ara tornen; d'altres, gaudeixen de l'éxit i uns altres, que acaben d'arribar, l'ensumen. Sembla que la música del país, finalment, es va nodrint de diverses aportacions generacionals sense massa dificultat en el relleu. No sé si encara li hem de dir música moderna, però -xifres canten- el que sí és, és música popular.
Com que dels que triomfen ja se'n parla prou, m'agradaria parlar també dels que ara mateix estan treballant per consolidar una proposta pròpia i, qui sap, potser algun dia seran coneguts. Perquè d'aquest grup de grups, malauradament, molt sovint se'n parla poc, per no dir gens.  I és que els "arribats" generen negoci, però els "per arribar" i la seva promoció, no.
D'aquests grups que volen arribar, n'hi ha molts, sens dubte, però cal concretar i el millor és fer-ho amb el més immediat: vaig escoltar divendres un grup jove (cinc components, entre 20 i 22 anys) que porta per nom Galcats. Una proposta neta, honesta, que sona dignament i que apunta bé. No sé què els espera ni quin serà el seu futur, però ara i aquí s'ho estan treballant, amb una formació que suposa un maridatge curiós entre Osona i el Bages, amanit amb un divertit apunt celta: un dels guitarres és gallec i va obsequiar-nos amb un tema dedicat: "A minha terra". Per descomptat, els cal continuar polint temes, repertori i insistir en l'aprenentatge, però tenen quatre coses clares. Si teniu l'oportunitat, escolteu-los. Es diuen Galcats. Ni més, ni menys.
* * *
Fotografies: Josep M. Bru. Cava de Jazz. Vic, 8 d'abril de 2011.
* * *

2 comentaris:

David Brea ha dit...

muchisimas gracias por esta publicación. sin duda es un chute de energia q da ganas de continuar con mas ganas, todavia si caben.
muchas gracias de verdad por todo.
un saludo fuerte

Galcats ha dit...

Sembla mentida el que unes paraules poden arribar a significar. Ha estat una grata sorpresa veure'ns en un blog on no tenim res a veure, així, per sorpresa. Després d'aquesta (i alguna alra) critica tenim les ganes renovades d'apretar la ment per la nostra música i fer-ho passar bé mentres ens ho passem bé. Només cal dir que esperem veure't en algún altre concert i que t'agradi tant o més que aquest.

De moment, el dia 30 ens trobaràs al Pollastre Jove de Vic a les 22:00h (més o menys) o a hostalets a partir de les 24:00h del mateix dia...

Salutacions i rock.