VicMou

Aquests darrers dies, Vic ha estat motiu constant de titulars, notícies, declaracions, articles i editorials.

Moltes de les coses que s'han dit i escrit, dites i escrites han quedat. Ja veurem com resisteixen el pas dels mesos, dels anys; en definitiva, dels temps i els esdeveniments.

Algunes altres, en poc espai, diuen moltes coses. Heus aquí un parell d'exemples:

- Vivim en un dels països més descentralitzats del món (diuen), però els seus poders s'exciten com una damisel·la davant d'un ratolí quan un alcalde intenta sortir del quadre.
(Enric Juliana, La Vanguardia, 24.01.10)

- Sóc contrari a parlar del "model Vic" perquè és una marca i els polítics s'apropien les marques, quan ha sigut una cosa que han aconseguit les persones. És un procés obert i dinàmic que no es pot aturar perquè el que valia ahir no val avui.
(Toni Tort, El Periódico, 24.01.10)

A un -com, suposo, a molta gent- li han quedat les ganes de dir la seva, però en aquest batibull potser opinar és una mica com deixar anar un vaixell de paper en un dia de maregassa.

Així que, més que parlar, el que cal és esperar que torni el seny, que de vegades està més perdut que la jaqueta texana de la foto, trobada un matí de diumenge, molt d'hora, al capdavall del carrer de Sant Miquel. Per cert, un carrer dedicat al patró de la ciutat que té, com alguns debats, un pendent molt pronunciat.

* * *
Fotografia: J.M. Bru, febrer 2008.
* * *