9 de gen. 2010

Fart de Nadal


De bell antuvi -i em semblava un propòsit ferm-, no volia escriure sobre el Nadal, però un comentari puntual del Josep Comajoan, al mig d'una conversa amb més gent, em va fer veure que el meu cansament no era una cosa personal, no era un drama particular. Ni de tros. Això del Nadal és una cosa que se'ns ha escapat de les mans, que ens ha crescut de sobte, com un nebot adolescent al que veiem un cop l'any.

Aviam. Abans, Nadal era el 25 de desembre. Tenim la propina de Sant Esteve. Afegim-li Cap d'Any. Posem-li també Reis. Quatre (4!) dies festius extraordinariament concentrats, tot just abans d'arribar al desert festiu del primer trimestre de cada any, que només té com a al·licient aquella
incògnita de "enguany, en què cau setmana santa?"


Ara, no. Bé per l'aniversari de la constitució, bé pel mercat medieval o pels setze ous de sant Nicolau, la moguda d'aquest any va començar el quatre (el 4!) de desembre. I s'acabarà -perquè sí, per la neu del Priorat o per l'inici de les rebaixes- el proper dilluns, onze (l'11!) de gener.

Pel mig, cinc (5!) setmanes de follia, consum i colesterol. Cinc setmanes medievals; d'oliveres de la pau; de marató televisiva i curses atlètiques; d'amics i enemics invisibles; de sopars, berenars i piscolabis d'empresa, de colla o d'oenegé; de pastorets i pastorcills; de loteria que no toca; d'innocentades; de sopars i dinars hiperproteínics; de dies mig festius o mig feiners; de torrons i raïm a preus astronòmics; de suplements dominicals marcant-nos el ritme de la moda i el glamour; d'escapades a la neu o a la platja llunyana; de regals intangibles (spotify, flickr pro, windows 7,...); de profusió d'anuncis sobre els darrers estris tecnològics (teles de led, càmeres, wii, psp, mòbils "tot en poc", iTrastos,...); de tions, pares noels i reis; de revetlles i "polvorons"...


Cinc setmanes, cinc (5!). Això, no ens enganyem més, no és sostenible: tenim un Nadal obès, histriònic, desproporcionat. Ja no sabem si dir bones festes, bon nadal, bon any o bons reis. O, pitjor encara, ho diem successivament... Cinc setmanes és més que tot l'agost, que fins ara era, amb la mandra de la canícula, el mes dròpol per definició.

He buscat solucions: vaig intentar escapolir-me'n marxant uns dies. No ha funcionat: quan vaig marxar era Nadal i quan vaig tornar... també. La fugida ja no serveix: són massa dies. El meu pressupost (i em temo que el de la immensa majoria) no dona per tours de cinc setmanes, ni que sigui marxant al Lluçanès (allà també és Nadal!). I que quedi clar que poso el Lluçanès com a exemple simplement perquè és maco, s'hi menja molt bé, és a prop, és econòmic, hi tinc amics i, a més, no surt a la majoria de mapes. Qui ofereix més avantatges?

Hem de posar-hi remei. De fet, tinc una proposta que vull fer arribar al president del país veí, que, a desgrat meu, també ho és del nostre i que, a més, ara ho és de tota una colla de països que algú insisteix en anomenar com unió europea. Es com allò dels "tres en un", però sense efecte lubricant. Bé, al què anàvem, doncs això, que li faré arribar al tripresident la meva proposta que, de fet, són dues (2!).


I la proposta doble són:

Una, per fer front a aquest dispendi, necessitem més pasta. Una segona paga doble. O, si així ho voleu, una paga triple. Al capdavall, si els augments de preus, tarifes i taxes es passen l'IPC pel perineu (o rodalies), potser haurem de convenir que un increment salarial tampoc no és tan dolent i, a més, reactiva el consum. Evidentment, aquesta paga triple ha de ser extensiva a tothom: treballadors, autònoms, pensionistes, aturats, pirmis, salaris mínims i indigents. Per Nadal, no s'hi valen discriminacions que són anticonstitucionals per definició i no han de passar -com altres coses- la revàlida d'una sentència.

Segona, cal que tothom tingui clar quan és festa i quan no; quan comença i quan acaba el Nadal. Per evitar que el 24 i el 31 de desembre o el 5 de gener tal o qual servei o establiment estigui tancat o mig obert; que un diumenge les botigues estiguin obertes o que els museus tanquin les vigílies, cal concentrar els dies vermells i clarificar el calendari.

Ve-t'ho aquí: serà Nadal del 24 al 31 de desembre, ambdós inclosos. I tot ben ordenat: el 24 a la tarda, la cavalcada; a la nit del mateix dia,
passen els reis amb roba interior vermella, es caga el raïm i es menja el tió; el mercat medieval el 27; la loteria i l'aniversari de la constitució, el 28, que ja s'escau; l'epifania el 29; la revetlla el 30 i el concert d'any nou -o vell, tant fa- el 31 a la tarda. Però tot dins aquest interval: el 24 obre el parèntesi i el 31 el tanca.

I prou.

El dia 1 de gener tots a pencar, horaris habituals i aules plenes. Que això d'ara no s'aguanta i cal posar el Nadal a dieta: les carreteres i els aeroports es col·lapsen; no trobes taula a cap restaurant; els contenidors de paper i vidre no donen l'abast; la paga s'ha fos el dia vint i comences l'any comprant a crèdit...

Fil a l'agulla, que hem de treure de la crisi al país, al país veí i a tota Europa. Allà, impacients, ja ens esperen. Ho diuen els titulars del dia. Llegiu, llegiu premsa estrangera i ho veureu...

Arromanguem-nos, que se'ns ha girat feina.


* * *
Fotografies. Josep M. Bru. Nadal 2009.
* * *
Audició recomanada:
Bolero, en versió de Frank Zappa. És la peça núm. 46 de la caixa de música d'aquest bloc. I en directe!
Clicant sobre "vídeo", podreu veure un miniclip.
* * *

1 comentari:

òria ha dit...

Sé que no és pas el tema principal del teu escrit, però m'ha fet gràcia el comentari aquest de l'incògnita de quan seria setmana santa. Per mi, de petita era...
Quan serà el meu sant?
Perquè clar, Santa Glòria és el diumenge de glòria (o de Pasqua) tot i que en conec algunes que ho fan el dissabte de glòria, o el dilluns de glòria.
En canvi ara, veus, un altre avantatge de canviar-me el nom... Santa Òria és l'11 de març, i punt! XDDD