El tren

Fa pocs dies, llegia a la premsa que el senyor Ray LaHood, secretari de Transports del govern de Barack Obama, ha visitat l'estat espanyol per, entre altres coses, conèixer de primera mà l'AVE, fent el trajecte entre la capital del regne i la ciutat de Saragossa.

Fins aquí la versió oficial. Però de versions, n'hi ha més. Una d'elles, obtinguda de fonts generalment ben informades, deia que el senyor Ray LaHood en el que estava realment interessat era en una altra mena de ferrocarril.

N'hi ha que encara van més enllà i asseguren, sense embuts, que el que realment interessa els americans no és un tren decent, ràpid, raonablement puntual, còmode i car. Això, ells, es veu que ja ho saben fer.

Ben mirat, per fer això, tampoc no calia venir a Espanya. A mitja Europa ja fa dies que ho tenen. I més ben fet, perquè a mitja Europa els trens ràpids els fan d'una manera que per anar de Barcelona a València, per posar un exemple, no cal passar per Madrid.

Així que no, que no us enganyeu. El motiu real de la visita de l'alt càrrec nord americà és, diuen, conèixer la xarxa de rodalies catalana i, concretament, la línia Barcelona - Puigcerdà.

Per a un parc temàtic nou a les Rocalloses, sembla que els americans volen dissenyar un tren incòmode, amb esperit d'aventura i que trigui hora i mitja a fer setanta quilòmetres. Algú, generalment ben informat, els ha dit que com aquí, no els fan enlloc: amb ponts que trontollen, vies úniques, pantògrafs que busquen les pessigolles a la catenària i horaris discrecionals. Que aquí de trens d'aquests n'hi ha i dels bons. I això, i no res més, és el que han vingut a buscar.

Ara ja ho sabeu. Quan, un dia d'aquests, aneu en tren a Lleida (evidentment, sense passar per Barcelona), en menys de mitja hora i travesseu un dels vint-i-tres viaductes sobre la riera de Rajadell, penseu en els americans, que de Nova York a Filadelfia triguen, pobrets, el mateix que nosaltres per anar de Vic a Plaça Catalunya. I això que ells, per despistar, compten en milles...

* * *
Fotografia: Josep M. Bru
Rambles de Barcelona, maig de 2007.
* * *