La cançó Pedro Navaja, un magnífic poema urbà de Rubén Blades que a Catalunya -ja fa uns anys- va popularitzar l'Orquestra Plateria, deia en una de les seves estrofes que si naciste pá martillo, del cielo te caen los clavos.
En el post anterior, escrivia sobre les primeres crítiques al nomenament d'Angeles González-Sinde com a nova ministra de Cultura. Aquestes crítiques s'han multiplicat en les darreres hores i de manera molt especial en el sector internàutic: l'AI ha fet públic un comunicat recusant la ministra per un pressumpte conflicte d'interessos. Dit d'una altra manera, una possible incompatibilitat.
Les reticències a aquest nomenament no són casuals: en diverses ocasions González-Sinde ha fet públiques diferents opinions molt controvertides sobre les descàrregues, l'ADSL, els drets d'autor i la pirateria.
No és tracta ara de reproduir continguts que es poden trobar a bastament a la xarxa: amb una senzilla cerca, per exemple, a Google, qui ho vulgui trobarà referències de tot tipus sobre les afirmacions de la nova ministra. D'altra banda, tampoc no és tracta de fer una defensa subjectiva de les pàgines de descàrregues de pel·lícules protegides per drets d'autor.
Amb un mínim de reflexió, cal convenir que els drets d'autor existeixen i que cal protegir-los, però és que el problema no s'ha plantejat en aquests termes. En una cultura que viu en un món en el que la tecnologia ha irromput en la comunicació com un esclat; quan Internet permet una creació cooperativa des de -gairebé- qualsevol punt del planeta; quan milers de creadors de tot tipus i categoria estan utilitzant llicències Creative Commons; quan això està passant al teu costat, carregar contra el papus de l'ADSL a Espanya (que, per més inri és dels pitjors i dels més cars...) és no haver entès gaire bé res.
I acaba agafant cos la sospita de que el que es defensa des de determinades posicions quan s'utilitza el papus de la pirateria (i aquí hi ha una clara coincidència entre la SGAE i la nova ministra de Cultura) són uns interessos concrets i específics, que estan molt més a prop de lobbys audiovisuals i companyies discogràfiques que no de la defensa de la creació intel·lectual i artística.
Particularment, m'irrita haver de pagar un sobrepreu per un DVD verge, un disc dur portàtil o una targeta de memòria, quan les tres coses les faré servir per emmagatzemar arxius personals. El cànon és el recurs fàcil, que ens converteix a tots en potencials top-manters, en pirates electrònics.
Si aquests diners recaptats (que en el sumatori global són molts, no ho oblidem) es destinessin a la creació d'infrastructures de suport a la creació i a la seva difusió, a l'enfortiment de la indústria cultural i, en definitiva, a facilitar la creació i al dret de viure d'ella si s'assoleixen uns mínims de qualitat, no em sabria gens greu. Però és que no és així.
Pagant-lo, com tots els altres consumidors d'aquests productes, estic satisfent una mena d'impost universal i no discriminatori per finançar, per exemple, les despeses d'una societat com l'SGAE que, a més, actua en règim de pràctic monopoli.
Serà la de González-Sinde una gestió encaminada a corregir desequilibris? A crear mecanismes de foment i suport? A replantejar -seriosament- la pròpia existència d'un ministeri de Cultura? A repartir de forma ponderada recursos i oportunitats entre els diversos sectors artístics i culturals? A reduir privilegis?
No sé per què, però em sembla que ho tenim cru...
* * *
Fotografia: Josep M. Bru
Osca, abril de 2009
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada