8 de gen. 2009

Faltes de fotografia (2)




Lapsus? Equivocacions?
Petites transgressions?
Tan és, tan se val,
si és un somriure
el que queda al final.

*.*

Fotografia: Josep M. Bru.
Desembre 2008

*.#

3 comentaris:

Emili ha dit...

A vegades no et queda ni el somriure, el mal als ulls que em fan algunes faltes d'ortografia és tan gran que només sento vergonya, ja sigui per la meva llengua o per les altres. Sempre he pensat que si cal escriure una cosa de cara al públic tothom té molts recursos per no fer faltes ortogràfiques (en molts cartells publicitaris o fins i tot en rètols de botigues en trobes!).
I per si no n´hi hagués prou, ara amb els "messengers", els "xats" i els missatges de telèfon, la cosa s'agreuja. Molts joves ja no saben escriure "perquè" i escriuen "pq". No anem bé, no...

[ò] ha dit...

Ostres! Me n'he adonat consultant (ja havia consultat abans el teu blog) a l'osonosfera!
A vegades ho fem tot tan ràpid que ens passen per alt algunes coses, i de dret havia associat faltes d'ortografia, i no de fotografia!
Molt ben trobat! I per cert, bon any!

Unknown ha dit...

Hola, Emili,
Per descomptat, un rètol, un cartell o una publicació (en el sentit més ampli de la paraula) haurien d'estar fets amb un mínim de cura. També l'ortografia es mereix més respecte del que, sovint, rep.

El tema del llenguatge emprat als sms i els “pq” potser ja és matèria d'un altre debat. Al cap i a la fi, recordo que jo mateix i molts altres companys preníem apunts a classe, farcint-los d’abreviatures, símbols i altres dreceres... No sé si estem tant malament o si, simplement, han canviat (i canviaran encara més) les eines, però d’això caldria parlar amb més calma i detall.

Ara bé, això de "ampliación de discuro duro" és més que una falta d’ortografia. Frega la dislèxia conceptual! No estaran parlant de dark disk i no de hard disk?

I, sobretot, malgrat tot, o potser per això mateix, no perdem mai el somriure... Si no, ho tenim doblement cardat. I moltes gràcies pel teu comentari .

Hola, Òria,

Jo també et desitjo un bon molt 2009. Ens veiem. O si més no, ens llegim. Fins aviat i un petó.