Cromos de Lisboa

El Ponte 25 de abril des del Castelo de Sao Jorge

El pont, inaugurat el 1966, es deia abans Ponte Salazar. Des del cop d'estat incruent de 1974, que va fer dimitir Marcelo Caetano, successor d'Oliveira Salazar, se l'anomena Ponte 25 d'abril, en record de la data de la Revolução dos Cravos (revolució dels clavells).

Té un vol de 1.200 m sobre el riu i una llargada total de 2.200 m. La seva alçada és de 70 m. Va ser construït per la mateixa companyia que va fer el Golden Gate de San Francisco, ja que es volia, entre d'altres coses, que fos resistent als terratrèmols. De fet, els dos ponts s'assemblen força.

* * *

Vista parcial de Lisboa des del Parque Eduardo VII

De bon matí, vista del Tejo des del Parque. Un sol tímid travessa en algun punt la teranyina de núvols que cobreix la zona.

En primer terme, coronada per una gavina, l'estàtua del Marquès de Pombal, símbol del despotisme il·lustrat i impulsor de la reconstrucció de la ciutat després del terratrèmol de 1755. Més enllà, es pot distingir la part superior de l'elevador de Santa Justa i una de les torres de la Praça do Comercio.

Finalment, a l'altra banda del riu s'entreveuen els nuclis industrials de Barreiro i Seixal.

* * *


Constatació de Simpler.

WC d'homes. Restaurant Ano Novo, Rua dos Correeiros. Lisboa.

* * *


Forat de l'elevador de Santa Justa.

És un ascensor d'estètica neogòtica, amb una alçada de 45 metres, que comunica la Baixa amb el Bairro Alto. Molta gent pensa que és d'Eiffel, però no. És d'un deixeble seu: Raul Mesnier de Ponsard, enginyer nascut a Porto de pares francesos.

* * *

Universidade Moderna. Campus de Bélem.

Potser millor que a altres llocs, a Lisboa es poden advertir els contrastos entre les diferents velocitats de la societat portuguesa, entre la modernitat i la tradició...

* * *


Fundació Calouste Gulbenkian (I).

Museu que conté la col·lecció que va cedir Gulbenkian, magnat turc mort el 1955, a Lisboa. Eclèctic, però d'un gust exquisit i molt ben assessorat, va reunir una magnífica col·lecció. Això no impedeix que qualsevol no pugui tenir una cabòria davant, per exemple, de la porcellana Qing...

* * *


Fundació Calouste Gulbenkian (II).

Però tot i les excel·lències del museu, tota visita requereix un (merescut) descans.
O, posats a fer, uns quants estiraments..

* * *

Centro de Arte Moderna (I)

Simplement, foto d'una foto amb espectadora inclosa...
* * *


Centro de Arte Moderna (II)

Composició escultòrica.
* * *


Centro de Arte Moderna (III)

Composició escultòrica... Segur?
Sí, ho és, però sempre hi ha algú que se'n vol assegurar...
* * *

Sintra

Vista de la vila, des de l'entrada del Palácio Nacional. Sintra va ser un dels pocs llocs de Portugal que li van agradar a Lord Byron.

Dalt del turó, amagat entre la boira, hi ha el magnífic Parque de Pena i, també, el Palácio da Pena, una de les obres mestres del kitsch...

* * *


Elevador de Bica

Funicular que comunica la Ribeira amb el Bairro Alto, el qual, com el seu nom dona a entendre, és el que hi ha al final de la pujada... Vàrem haver d'esperar vint minuts, abans el senyor conductor no va aparèixer.

* * *


Castelo de Sao Jorge

La curiositat d'alguns turistes és infinita.
N'hi ha que fins i tot es llegeixen les rajoles...
* * *


Alfama (I)

En una terrassa: "fila zero" del barri d'Alfama,
just sota el mirador de Santa Luzia.
* * *



Alfama (II)

Si hi ha algun lloc per perdre's a Lisboa, aquest és el barri d'Alfama: laberint de becos i travesias, en el que qualsevol racó, pati o portal és una performance...

* * *


Capvespre al Castelo

Una parella es besa, asseguda sobre el mur del castell. A l'altra banda del Tejo, es pot distingir l'estàtua de Cristo Rei, obra de Francisco Franco de Sousa (escultor portuguès, de nom estranyament familiar, que -com Gulbenkian- va morir al 1955).

El Cristo de Lisboa és una còpia del del Corcovado de Rio de Janeiro i fa 28 metres d'alçada. Per fer-nos una idea, és quatre vegades més alt que el del Tibidabo o 13,15 vegades més alt que Pau Gasol.

Val a dir que el Cristo brasiler encara és més gros, ja que arriba als 38 m. En qualsevol cas, el de Lisboa ja és prou king size i es veu de molt lluny, encara més guarnit amb il·luminació nadalenca. Que la seva ombra inspiri molts petons durant molts anys...

* * *

*.*

Fotografies: Josep M. Bru.
Lisboa, desembre de 2008.

Audició recomanada: Chuva de Mariza.
Si no la coneixeu i hi teniu interès, podeu trobar-la en el jukebox d'aquest bloc. És la penúltima de la llista.
Particularment no m'entusiasma, però és una mostra agradable del fado renovat i tenint en compte el temps que ens vàrem trobar a Lisboa (chuva és pluja) pot ser força escaient. Si us agrada, doncs res, a gaudir-ne... I si no, hi ha 199 opcions més.

*.#