La pintura és l'art de protegir una superfície plana dels danys del clima per sometre-la als danys de la crítica.
(Ambrose Bierce)
* * *
Després d'unes setmanes d'horaris extensius, ha arribat l'agost i, amb ell, les vacances, que aprofitaré per fer endreces diverses; feines domèstiques pendents; algun viatge per oxigenar neurones, raons i emocions; fotos -tantes com temps i ganes hi hagi- i -per què no?- algun post al bloc, que darrerament estava un pèl enteranyinat...
O sigui, unes vacances gens originals, però molt saludables (espero!) per al cos i l'ànima. Tot i això, no estic tranquil. Tinc un neguit tèrmic. Començo a sospitar que la persistència de la calor afecta el nivell mitjà de la intel·ligència humana, així com a les pautes de relació, hàbits i consensos que teòricament se'n deriven.
Sense necessitat de buscar exemples més enllà en el temps o l'espai, aquesta mateixa nit en un establiment de hostaleria del qual no citaré el nom, després de demanar la consumició habitual, m'han fet ficar la mà en un farcell, del que he extret dues butlletes per a una mena de sorteig d'obsequis organitzat per l'establiment com a estratègia comercial.
No en dubto de la bona fe i honesta intenció dels inventors de la promoció, però el cas es que he marxat d'aquella terrassa amb un gorro reversible (i a fe de déu, que era difícil saber per quin dels dos cantons el barret era més horrorós) i una samarreta (allò que a La Roca Village en diuen outlet shirt) que em queda com a un guarà un parell de pistoles...
Tan preocupant o més ha estat el fet que, en una taula adjacent, els parroquians han mostrat un estrident entusiasme amb els obsequis que els han pertocat (dos barrets; quina casualitat, oi?), fins el punt de marxar amb el gorro entaforat al crani. Això sí, a joc: si un el duia pel cantó verd amb flors taronges, l'altre el duia amb la combinació exactament contrària.
Continuaré sent client del local perquè la cervesa que tenen és excel·lent; perquè són molt bona gent i perquè un obsequi no fa estiu, però sospito que amb això de la calor tothom s'hi veu amb cor: als comerços ens colen tots els saldos; a la tele, les reposicions de les sèries més abominables o l'enèsim documental sobre els hàbits alimentaris dels guepards del Serengheti i, pel que fa a la banca i als serveis, els augments de preus i euríbors més inesperats.
Deu ser per això que els intents dels poders econòmics per contenir el canvi climàtic són tan raquítics... Imagineu-vos tot l'any a més de 34 graus!
* * *
Fotografia: Josep M. Bru.
Tot i que podria ser un autorretrat recent, el cert és que és una fotografia feta al Zoo de Barcelona, l'abril del 2007, a l'hora dolça de Plató.
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada