25 de maig 2008

Ser adult

Dissabte, 24 de març, Centre Comunitari, Vic. Els alumnes del Taller de Teatre 2008 van mostrar el seu treball. Dotze nois i noies, d'entre 12 i 16 anys, dirigits per Montse Vilà, Xevi Font i l'Iria Roig, de la companyia Teatrart, presentaven una reflexió sobre el món adult, vist des de la perspectiva dels joves.

A més d´un bon treball escènic, un excel·lent muntatge audiovisual i algun "efecte especial" (un nino que baixava del sostre en un farcell, per exemple) van acabar de donar-li forma a tot plegat.

Com tota obra d'aprenentatge, tenia limitacions. Només faltaria. Es tracta d´alumnes i són joves, molt joves. Però el muntatge tenia un bon nivell i algun moment potent i punyent. La feina pedagògica de la gent de Teatrart i el seus col·laboradors mereix un reconeixement que em sembla just i necessari.

A banda de tot això, hi va haver una casualitat que, personalment, em va sorprendre. En un moment de la representació, un grup de persones, extraviades, arribaven davant d'una estàtua humana i li demanaven per la "sortida" (metàfora del parany de la vida adulta). L'estàtua no va piular paraula, fins que unes monedes van rodolar al terra, davant seu. Com una autèntica estàtua humana, vaja. En aquell moment, va començar a recitar un poema. I heus aquí la sorpresa. El poema era d'una coneguda: Ser adulto de Berna Wang.

Vaig conéixer els detalls més tard, parlant amb en Xevi Font. A la cerca d'un text per l'obra, alumnes i monitors van invocar l'ajuda de "Sant Google" i van trobar uns versos que els van agradar. Els van traduir i els van a incorporar al seu muntatge.

Tot i que no toca entrar en detalls que no venen al cas, tinc amb la Berna una vella complicitat, postal i electrònica, des dels temps de la literonàutica que vam compartir i que ella, molt més constant i capaç que no pas jo, ha mantingut amb la seva obra posterior, el seu invent del "radio log" i la lectura de poemes a Radio 3.

Així que com a petit homenatge a l´amistat i a les casualitats que compartim, em permeto reproduir el seu poema, tal qual el té publicat al seu bloc , que tinc enllaçat des del mateix dia que m'hi vaig embolicar amb el meu cul-de-sac particular. Aquí queda Ser adulto

Ser adulto es dejar de creer
en príncipes azules
que rescatan
a princesas desvalidas
de las garras de un dragón.

Y también
no jugar a príncipes azules
que rescatan
a princesas desvalidas
de las garras de un dragón.

Y, sobre todo,
no permitir que nos acunen con un cuento
sobre príncipes azules
que rescatan
a princesas desvalidas
de las garras de un dragón.


Una abraçada, Berna

+ + +

+ + +

Fotografies de Josep M. Bru
Corresponen a l´assaig general i la representació del Taller de Teatre al Centre Comunitari de Vic.

+ + +

2 comentaris:

Ladyblue ha dit...

Ei...

A mi també em va semblar un molt bon muntatge tot plegat: imatges molt ben trobades, la música de Pink Floyd excel·lent i...els nanos deu n'hi dó per no ser uns experts...

I les frases de què és ser adult: me les apunto, m'agraden!!!!

Petons

Ladyblue ha dit...

Ostres...i ara veig que...jo per la memòria, per explicar el taller de teatre, he agafat la mateixa imatge. Sembla una postal!!!! m'agrada!!!

Ens veiem