Tou i espès

* * *

Com un toffee perdut a la butxaca,
com una cervesa oblidada al sol,
avui em sento tou i espès...
Com la llengua en un matí de ressaca,
com l'asfalt en ple agost,
avui em sento tou i espès...

Això de l'estiu és un neguit,
no descanso de dia, tampoc de nit...
Ben tocades les vuit,
arribo a la feina adormit,
sense dutxar, mal pentinat,
suat, deprimit i emprenyat...

El mar queda lluny,
el carrer és buit i l'aire calent,
i és que ja no surt ni el nou del dilluns.
Els dies llisquen poc a poc, lentament
cap unes vacances que espero fa temps...

El sol pica sobre la persiana abaixada,
mentre el merma, impàvid, fa la migdiada.
Fer la compra és un seguit d'entrebancs,
han tancat botigues, bars i forns de pa,
quioscos, cases de barrets i estancs...
Mai comprar tabac
havia estat tan complicat!

Amb tot això de l'estiueig,
la vida social és un degoteig.
Amics i coneguts van marxant
al Brasil, Califòrnia o Vietnam...
Poc que he badat i ja estic sol,
m'he quedat com un mussol!

Només quedem a ciutat
una colla de pringats...
En un no res faig la llista:
una cantautora i un taxista,
cent jubilats i vint turistes,
sis camells i tres periodistes,
quatre guàrdies i algun regidor,
una parella de frares i un servidor.

Mai no hem quedat
però ens trobem sovint a mercat,
ens creuem al carrer estret,
o a correus o a la cua del carnet.

Com un toffee perdut a la butxaca,
com una cervesa oblidada al sol,
avui em sento tou i espès...
Com la llengua en un matí de ressaca,
com l'asfalt en ple agost,
avui em sento tou i espès...

Això de l'estiu és un neguit,
no descanso de dia, tampoc de nit...
Ben tocades les vuit,
arribo a la feina adormit,
sense dutxar, mal pentinat,
suat, deprimit i emprenyat...

Cada tarda és com una transició:
mai se sap si comença o si tomba,
és llarga, feixuga i tonta.
Fins que no arriba la foscor,
no hi ha vida, gent ni remor
al sorral de plaça o al pati de l'orfeó.

Compte amb les terrassetes:
des que no cobren en pessetes
les cadires són les mateixes,
malgrat les queixes,
però està clar que els preus no!
Si us plau, mesura i contenció,
que ens arruïna la consumició
i per fer el got no hi ha subvenció...

Si no plou, hi ha sequera,
amb aquesta xafogor
se m'està marcint la flor
que tinc al bell mig de la regatera.

Ja m'ho deia la mare i el capellà,
i el mestre i el líder del sindicat.
A aquest món vens a guanyar-te el pa,
i si no ets un sant o un espavilat
del teu destí mai no et salvarà
ni la rifa ni l'aire condicionat...

I jo, l'únic ateu del carrer,
m'he trobat pregant,
gairebé cridant,
amb força ànim i molta fe:
si us plau, que es faci la tardor!
Ves aquí,
qui ho havia de dir...
El que fa la calor...

* * *