Missa Pentecostal

Església del Remei. Vic, agost de 2010. Imatge per a un treball sobre creences religioses, ideat pel Quico Giménez,  que forma part del taller de fotografia "El fotodocumentalisme descalç".

De vacances!

Plenillum

Lluna plena...

El Mundial des de La Terra

(post publicat el 26 de juny al bloc "El fotodocumentalisme descalç", fet pels membres del Taller de fotografia documental, dirigit per Sergi Càmara a Vic el juny i juliol de 2010)

A banda del treball que farà cadascun dels membres del taller, el mestre [Sergi Càmara] ens ha encarregat una feina que haurem de realitzar entre tots: un reportatge sobre el campionat mundial de futbol, que cronològicament coincideix amb el taller.

Donant-li voltes al tema, vaig pensar en cercar un punt de vista basat en la "diferència". No m'interessava tant la gent identificada amb una selecció concreta que participava en el campionat, com la gent "sense equip".

No va ser massa difícil contactar amb persones que pensen que la selecció que senten com a seva (en el cas que plantejo, la de Catalunya) ha estat exclosa a priori per raons polítiques i no esportives i, com a conseqüència d'això, veuen a la selecció espanyola com un equip imposat i impostor.

La "diferència" és, també, la reacció: no veuen els partits del campionat desitjant que guanyi un equip predeterminat, sinó esperant que perdi la selecció d'Espanya: jugui contra qui jugui, es converteixen automàticament en seguidors de l'altre equip.

Penjo aquí alguna de les fotos que vaig fer al bar La Terra de Vic el 20 de juny, dia del partit entre Espanya i Honduras. Aprofito per agrair la col·laboració de propietaris i clients

Pel que fa a les fotos, vaig fer proves amb un gran angular nou. En l'edició vaig comptar amb la col·laboració de l'Anna Bru [merci, Anna!], que em va ajudar a recuperar informació d'algun fons cremat.

No estic massa satisfet del resultat, ja l'objectiu és poc lluminós i vaig apurar massa amb la sensibilitat, però crec que he de mostrar-les. Al cap i a la fi, això és un taller i serveix per aprendre. I s'aprèn del que queda bé i, sobretot, del que no queda tan bé. Aviam que li semblen al mestre...

Per cert, després de treballar la "diferència", m'agradaria obtenir alguna imatge obtinguda des del punt de vista de la "indiferència". És a dir, de gent que passi olímpicament del Mundial i del futbol. Que, encara que de vegades no ho sembli, també n'hi ha....

Josep M. Bru

Pessics (37)

N'hi ha que diuen que parlar de classes socials és un discurs antiquat. Això és com dir que la llei de la gravetat és antiquada. Serà antiga, però no antiquada. I qui dubti de la seva vigència, que provi a llençar-se d'un quart pis...

(Vicenç Navarro)

* * *
Fotografia: J.M. Bru. Londres, agost, 2009
* * *

Gatonades (2)

Sé que som a finals de primavera
perquè els radiadors de casa
s'han tornat freds i antipàtics.
És l'hora ja del retorn cap als edredons,
mantes i vànoves acabats de rentar
i a punt d'armari...
Ah, la bugada, quin gran invent!

* * *
Fotografia: Josep M. Bru. Vic, maig del 2010
* * *

Zapateuros i Florentinhos

Falten només unes hores perquè entri en vigor el Real Decret 8/2010 (de mesures extraordinàries per reduir el dèficit públic). La retallada ja està aquí. Retallada de sous de funcionaris, de pensions, d'endeutament a llarg termini dels ajuntaments i d'altres coses.

La notícia compartirà portada amb el debat al Senat sobre el Tribunal Constitucional i, possiblement, amb l'anunci del fitxatge de Jose Mourinho com a nou entrenador del Real Madrid.

Sóc funcionari i assumeixo que, a partir de l'1 de juny, cobraré entre 80 i 120 euros mensuals menys. Van mal dades i, per tant, entenc que he de contribuir. No entraré ara en un discurs sobre els inconvenients i avantatges de ser funcionari. És un tema llarg i que caldria analitzar amb més calma i deteniment del que seria raonable fer en aquestes línies.

Només apunto dues coses ràpides: he treballat molts anys al sector privat i, per tant, podria fer una comparació raonada, no unívoca o corporativista. I la segona, darrera el mot funcionari s'amaga una diversitat de situacions, casos i persones tan gran que gairebé qualsevol generalització seria inexacta, tòpica i reduccionista. Si cal un debat sobre la funció pública en aquest país, cal que sigui seriòs i equidistant tant d'alguns apriorismes sindicals com d'alguns prejudicis d'analistes pressumptament liberals, però profundament conservadors.

Però tornant als temes del dia, no puc sinó fregar-me els ulls davant realitats coexistents: retallades causades per la crisis i que volen exemplificar austeritats i, també, la de xifres de fitxatges que esparveren; xifres que per a uns seran de "mercat" i per a uns altres són plutografia i obscenitat.

Un mateix diari podrà, demà, informar a la secció econòmica de les retallades als sous de milers de treballadors del sector públic, mentre que a la secció d'esports comunicarà que la contractació del nou tècnic del Real Madrid suposa, d'entrada, el pagament de 8 milions d'euros a l'Inter de Milà per la clàusula de rescissió de Jose Mourinho i 5 milions més per despatxar a Manuel Pellegrini. Decididament, sí que és car l'acomiadament en aquest país...

Tampoc és (només) bilis perquè es tracti del Madrid. El Barça acaba de pagar 40 milions per David Villa a un club (València C.F) que té un deute acumulat de 600 milions d'euros.

En aquest context, als ajuntaments se'ls demana rigor i austeritat. No sé si la dieta eliminarà només castells de focs, cavalcades de reis o aprimarà festes majors. No sé si anirà d'això o la cosa afectarà inevitablement serveis secundaris o bàsics atesos per les administracions locals. Caldrà veure que passa a cada lloc i com s'hi manifesta específicament.

Ara bé, el que ja no s'entèn és que al costat de la retallada, la crida a la prudència i el toc a la butxaca, hi hagi un altre món, com el del fútbol que visqui en uns paràmetres diferents, aliens a tota lògica d'economia ecològica.

Els meus miserables 100 euros són una contribució minsa, però a la fi són la contribució decretada a una causa que, diuen, hem de compartir i assumir. Ja he entès que he de ser una mica més pobre, perquè al capdavall no sóc tan ric com em pensava (o com m'havien venut que era). Estaria bé, però, que alguna de les ments preclares del món de l'economia política pensés en termes realment innovadors per tal de reduir la despesa pública de forma significativa i rellevant.

Tot i que no en tinc res de preclar i ja fa molts anys que vaig marxar de les aules de la facultat d'economia on impartien diversos argandonyes i muns, a mi se m'acut una proposta que tot i no suposar ingressos, sí pot limitar la despesa: crear el SMaxI (Salari Màxim Interprofessional), una mena de topall salarial per al tram superior dels sous.

Així, per exemple, aplicant aquest nou SMaxI, el senyor Jose Mourinho aniria a treballar al Real Madrid per una remuneració màxima taxada, posem-li de 20.000 euros mensuals. Aplicant-li la minoració del 5% decretat, quedarien en la mòdica quantitat de 19.000 euros bruts. Tots dos, com a bons joseps, hi posaríem pasta: ell 1.000 i jo els meus 100.

I llavors tot plegat és diferent, perquè hi juguem tots i a la mateixa cosa. Ara bé, si a més de pagar el beure, també ens demanen (per bé que a molts, només a alguns) que siguem cornuts, confiats i comprensius, la cosa canvia. I és que de joseps n'hi ha molts. De santjoseps, només un i, diuen, que això de la bona fe ni ell ho va veure gaire clar. I això que era sant...

* * *
Fotografies: Josep M. Bru. Éire, agost de 2008.
* * *