El català emprenyat...

Cartell trobat a l'entrada d'un edifici de la Rambla de les Davallades de Vic aquest matí; un matí de diumenge.

* * *

Un dia d'hivern a Cotlliure

Vora el mar l'hivern no és tan fred, però vora el mar el cel d'hivern es més gris i menys cel. Vora el gris, el cel no és tan cel i tan gris, el mar és menys mar...

Avui les onades del mar gris són vora del cel fred i la línia de l'horitzó no fa sinó trencar l'hivern en dues parts: l'hivern del cel i l'hivern del mar, ambdós grisos...


Onades grises d'hivern que venen d'un mar gris. Núvols grisos que viuen en un cel gris. I una barca que s'hi gronxa recorda que aquí mateix hi van haver onades blaves, just aquells dies en que les estores restaven sobre les pedres de la platja del poble, just abans que algú les abandonés en una paperera massissa, metàl·lica... com el gris del mar o el cel del gris o l'horitzó de l'hivern.


I una barca i una estora i, també, una tomba guarnida amb uns colors que una vegada foren bandera, recorden que aquí un estiu una vegada fou estiu, però que avui, de voramar estant, és hivern gris, hivern partit en dos per una línia i dos hiverns units en un de sol per un color.

* * *
Fotografies: Josep M. Bru.
Cotlliure, gener de 2009.
* * *

Buzz, va dir ell

Doncs sí, ja tenim el Buzz entre nosaltres: una nova utilitat generada per Google i que ha tingut un efecte esclat en qüestió d'hores, almenys en l'entorn que m'és més proper...

L'expressió "Buzz, va dir ell" (que agafo prestada del Carles Banús, que és a qui li he llegit) ve al cas per l'exposició sobre l'escriptor Quim Monzó que podeu veure, si així ho voleu, al Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona.

Ha plogut molt des de la lectura de L'udol del griso al caire de les clavegueres i tot i que, sense discutir-li -en absolut- la seva qualitat, a mi en Monzó m'enfarfega, aquesta exposició ens acosta a moltes de les seves vessants i activitats al llarg dels anys.

Exemples? Les connexions en directe amb Dancing Days dins del programa de ràdio que compartia amb Ramon Barnils i Jordi Vendrell (El lloro, el mico i el senyor de Puerto Rico) o les intervencions al Persones Humanes de Mikimoto, abans de ser Miquel Calçada.

Fins l'11 d'abril, al capdavall de les rambles barcelonines. Monzó: teclat i presència. Les seves ironies i conyes sornegueres han acabat sent com els seus tics: entranyables. I, per cert, amb unes magnífiques fotografies de Pere Madueño.

* * *
Fotografia: Anna Bru. BCN, gener 2009.
* * *

Moll, però ja no plou...

Rodin a la rambla de Catalunya barcelonina.

* * *
Fotografia: J.M.Bru.
Audició recomanada: Morning rain. I am Kloot.
El trobareu (tema 86) a la caixa de música d'aquest bloc.
* * *

Reis

Helena, ara ja ets gran,
Ja ets una noia.
(...)
T’hem de dir
que els reis
foren sempre els pares.

(Quasi) Pau Riba. Helena. Dioptria (1970)

* * *
Foto J.M.Bru, Vic, 5 de gener de 2010.
* * *

Faltes de fotografia (8)

* * *
Foto: J.M. Bru. Palma de Mallorca, desembre de 2009

* * *

VicMou

Aquests darrers dies, Vic ha estat motiu constant de titulars, notícies, declaracions, articles i editorials.

Moltes de les coses que s'han dit i escrit, dites i escrites han quedat. Ja veurem com resisteixen el pas dels mesos, dels anys; en definitiva, dels temps i els esdeveniments.

Algunes altres, en poc espai, diuen moltes coses. Heus aquí un parell d'exemples:

- Vivim en un dels països més descentralitzats del món (diuen), però els seus poders s'exciten com una damisel·la davant d'un ratolí quan un alcalde intenta sortir del quadre.
(Enric Juliana, La Vanguardia, 24.01.10)

- Sóc contrari a parlar del "model Vic" perquè és una marca i els polítics s'apropien les marques, quan ha sigut una cosa que han aconseguit les persones. És un procés obert i dinàmic que no es pot aturar perquè el que valia ahir no val avui.
(Toni Tort, El Periódico, 24.01.10)

A un -com, suposo, a molta gent- li han quedat les ganes de dir la seva, però en aquest batibull potser opinar és una mica com deixar anar un vaixell de paper en un dia de maregassa.

Així que, més que parlar, el que cal és esperar que torni el seny, que de vegades està més perdut que la jaqueta texana de la foto, trobada un matí de diumenge, molt d'hora, al capdavall del carrer de Sant Miquel. Per cert, un carrer dedicat al patró de la ciutat que té, com alguns debats, un pendent molt pronunciat.

* * *
Fotografia: J.M. Bru, febrer 2008.
* * *