28 d’oct. 2008

Brudités (I)

Quina diferència hi ha entre un contrabaix i un taüt?
Que en un contrabaix el mort va per fora...
(acudit de músic)

* * *
24.10.08
Dia atrafegat, nit moguda.
Sopar amb músics i, de postres,
concert a la Cava de Vic.

O de tualet:
Jordi, Pol, Joan, Nil, Sergi i col·laboradors.
Molt joves, però amb formació i talent.
Si consoliden el projecte,
donaran guerra i satisfaccions.
Estàndars, clàssics i alguna perla:
per exemple,
Billie Jean, amb un impagable
Artús Jackson en primer terme.
Si algú encara no els ha vist,
a mitjans de desembre
tindrà una nova oportunitat.
A Pockets, probablement.
Al lloro, que no es prodiguen.

* * *
Fotografies:
Josep M. Bru.

1.- Música Fresca. 3 Cats. Vic, juny de 2008
2.- Mas a la Cava. O de Tualet. Vic, octubre de 2008

* * *

23 d’oct. 2008

Pessics (34)


La felicitat no té recepta,
però hi ha coses que ajuden:
estima com si mai no t'haguessin rebutjat
i balla com si ningú estigués mirant...

(Internet. Desconec l'autor)

* * *
Fotografia: Josep M. Bru
Grafton Street. Dublin, agost de 2008

* * *

19 d’oct. 2008

L'ombra del vent (2)

Tigres, lleons, panteres, elefants, óssos, gossos, foques, dofins, cavalls, camells, ximpanzés, goril·les, conills, puces,...
tots hi han passat!

Els únics que mai hem fet el gilipolles en un circ...
som els GATS!!!

(Jaume Perich)

* * *
Fotografia: Josep M. Bru.
Xim. L'Estadi. Vic, octubre de 2008
* * *

Pessics (33)



No és cert que un minut tingui sempre la mateixa durada.
Depèn de la banda de la porta del lavabo on et trobis...

(Woody Allen,
escriptor, guionista, músic, director de cinema.
També és l'autor
de la mediocre Vicky, Cristina, Barcelona)

* * *
Fotografia: Josep M. Bru.
El Cafè. Port d'Andratx. Mallorca, nadal de 2005.
* * *

12 d’oct. 2008

Compte amb els micros...

Compte amb els micros...
són una colla de xivatos!

(Maxwell Smart)


No recordo cap precedent, així que em sembla que m'estreno. Per una vegada estic d'acord amb el senyor Rajoy, tot i que no sé si el mot "conyàs" és l'adequat. A mi no m'ho sembla. No és genèricament correcte i algú que aspira a ser -algun dia- centrista i -algun altre dia- president del govern, hauria d'anar amb més cura amb el llenguatge que fa servir.

Però deixem les disquisicions i anem al gra: això de la desfilada ha de ser un rotllo. Una pallissa. Estar-te allà, dempeus o assegut, un grapat d'hores, ha de ser fatigós. Aquest és el punt en el que estic d'acord amb el dirigent del PP.

Perquè amb la quantitat de problemes que hi ha al país, amb la crisi que ens amenaça i tan mal dades com sembla que aniran les coses els propers mesos, no entenc que tota una colla d'alts càrrecs (inclòs el cap d'estat i senyora), ministres, directors generals, i altres personalitats, inverteixin una part del seu temps en empassar-se una desfilada. Ni que sigui en llotja i a la Castellana.

No es podia fer d'una altra manera? Com les desfilades de moda, per exemple. De cada creació, desfila una única mostra. I rapidet. I amb un moviment de malucs que té la seva gràcia. En canvi, per ensenyar-nos un pret-a-porter (de legionaris, de paracaigudistes, de...) te'n passen tres-cents o quatre-cents d'iguals i tots amb cara de mal iogurt, amb les barres ben apretades...

Amb tanta pasió per l'econometria com hi ha darrerament, algú s'ha parat a calcular el cost de les hores emprades en un pollastre d'aquesta magnitud? En el cost de portar a lloc tota la tropa que s'exhibeix? En el carburant que gasten vehicles, avions i tancs? En temps d'austeritat, per què no comencen per estalviar en mogudes d'aquest tipus? És d'aquells dispendis que no els entenc...

A més, ben mirat què s'hi celebra el 12 d'octubre? No sembla una festa cívica, ni social, ni popular,.... Amb independència de l'emoció que li provoqui el text a cadascú, ja hi ha un dia festiu dedicat a la constitució. D'altra banda, el concepte "hispanitat" cada cop més sembla una entelèquia, un anacronisme: especialment, des que el saldo migratori s'ha invertit i proliferen els Morales, Chaves i altres personatges no gaire favorables a l'expansió de Repsol, Telefónica, Banco Santander o altres "interessos nacionals".

També tindria tela que muntéssim una farra de carrer a compte d'una gent a la que després anomenem "sudaques", els compliquem els permisos tan com podem o, en un control aleatori de duanes, els neguem l'entrada al país, encara que tinguin reserva d'hotel i bitllet de tornada.

I si es tracta d'una desfilada gremial, tampoc no acabo d'entendre el motiu de la tria. Per què uns sí i altres no? A fi de comptes, si l'exèrcit és professional i ja té una festa específica -el "dia de las fuerzas armadas"- per què ara no hi desfilen quiosquers, treballadors de neteges verticals, mestres,conserges de ministeris, llauners, porters de discoteques o ortoprotèsics? O brokers, notaris i agents de borsa, ara que estan passant un mal moment i han de reduir la despesa en corbates?

Per què, finalment, ben bé, de què va el 12 d'octubre? Què s'hi commemora? Algú que ho sàpiga... m'ho pot explicar, si us plau? Deixo el micro ben obert...


* * *

Fotografia: Josep M. Bru.
1.-
El Chico con la espina en el costado &
Santi Balmes.
Concert del cicle Sobretaula. Casino de Vic. Març de 2008.

2.- Carcharodon Carcharias. VicSona 2008. Plaça Santa Cecília. Vic, juliol 2008.

* * *

8 d’oct. 2008

Not found


No m'actualitzin més, si us plau...
(Ian Gibson)

* * *

Sóc víctima de novetats constants i versions successives, un addicte a downloads, updates i upgrades, que -tot i que em maregen i atabalen sense aportar-me canvis rellevants ni millores substantives al programari- em captiven. Sóc un maníac de l'actualització permanent, un consumidor tensional, encalçat i ofuscat per la síndrome de l'obsolescència programada, descoberta per Marvin Harris.

He perdut el control sobre el meu soft, al qual arriben a tota hora els tentacles dels venedors i fabricants, en una mena de servei postvenda no sol·licitat, tot recordant-me cada setmana que continuen existint, vetllant per la millora dels seus productes i impedint-me oblidar-los, a ells i als seus meravellosos catàlegs de productes, sempre vius, sempre renovant-se, reinventant-se, regenerant-se, reproduint-se... Sempre rabiosament actuals!

Conscient del problema, preocupat com estic pels meus brots d'angoixa, he anat al metge, i aquest, compartint el meu neguit, m'ha derivat a l'especialista, el qual, imbuït de saviesa i vestit amb pulcra bata blanca, després d'un escàner en dejuni, m'ha receptat un floppy de 5,25 amb una versió genèrica de Wordperfect.

Però, em temo, el problema no s'ha resolt: porto quatre hores girant i regirant la torre del meu ordinador... Algú sap per on coi s'entafora el disc flexible? Per quin orifici, slot, gate, port o ranura?

Desespero i llenço la tovallola: sóc una relíquia del segle XX, un plug-off, un error 404. Tanco la sessió i deixo sistema operatiu, vídua i dues filles. Dono el meu hard a la deixalleria mòbil i el meu cos a la ciència...

Incinereu-me i escampeu els meus bits, en sortir el sol, sobre algun parc tecnològic, allà on un dia hagué el Vallès, petita pàtria meva, on tres turons foren una serra i de la qual ja no queda res, a banda de molts cotxes, el garatge de Sagalès, mil polígons i la central dels bombers...

* * *

Foto: Josep M. Bru.
Pausa durant el rodatge de The Tudors.The Castle. Dublin, agost de 2008.

* * *