Ocells

Cabussó emplomallat amb els seus polls al llom. PNAE. Juny 2008

Quanta més gent conec...
més m'agraden els ocells.

Cabusset. El Remolar. Primavera 2007

The Relief Sessions + Cuni Massa

The Relief Sessions (Joana Serrat: guitarra i veu + Adrià Plana: guitarra + Carla Serrat: veu). Més fotos d'aquest concert, clicant aquí



Cuni Massa. Divendres, 13.03.09. Casino de Vic.

* * *
Fotografies: Josep M. Bru.
* * *

Faltes de fotografia (7)

Es tresspasa?

Estrés passa?

És 3 passa?

Est res passa?

* * *

Vic, març de 2009

* * *

Udol característic.

Rambles, Barcelona. 2006

Aquests dies ha tornat, novament, el debat del doblatge de les pel·lícules. Tot i que és un tema que té, i molta, substància, vull agafar-lo només com a excusa. Al capdavall, hauria de semblar absurd continuar discutint (i el que és pitjor, intentant convèncer algú) sobre una cosa tan òbvia com el dret d'escoltar, a Catalunya, cinema en català...

Una opció que, a diferència d'altres països, aquí no s'ha implantat de forma decidida és la de la versió original subtitulada, la qual té, al meu entendre i un cop superada la suposada dificultat inicial de llegir i veure imatge, més avantatges que inconvenients.

I des del tema de la subtitulació, m'ha vingut al cap un exercici que, fa temps, vàrem fer en una pràctica d'estudis sobre l'ús de la metàfora en el llenguatge i la comunicació. La metàfora és una figura omnipresent en la comunicació escrita i visual i un dels indicadors que s'utilitzaven en aquella pràctica era el de la terminologia de la llengua del sexe.

Compte, no parlo del sexe oral, sinó de l'oralitat del sexe, d'allò que es diu o es comunica quan es cerca, es troba, es gaudeix o es consumeix sexe com a referència del grau de normalitat d'un idioma.

Tampoc es tracta d'entrar, ara, a discutir si el sexe ha de ser o no mercaderia. Aquest és un altre debat amb connotacions ètiques o ideològiques, el qual, per bé que molt interessant, ens apartaria d'allò que vull subratllar.

Rambla de Catalunya, Barcelona. Juliol de 2005.

És difícil saber, per simple anàlisi de continguts, que xiuxiuegen (o criden o esgaripen...) els catalans i/o les catalanes quan practiquen sexe. Però un dels indicadors (el qual, a més, és fàcil de trobar) és el lèxic emprat en els anuncis de sexe, especialment si és té en compte que un anunci eficient és aquell que és coneixedor de les tendències de la demanda i per tant, s'hi ha adaptat.

La mostra és reduïda: un diari fet a Catalunya, però no en català: La Vanguardia i un periòdic comarcal fet en català: El 9 Nou. Val a dir que la preponderància del castellà és aclaparadora i no només per una simple qüestió de proporcionalitats, derivada del fet que els mitjans de comunicació en castellà són més potents i mes nombrosos que els escrits en català.

És que indirectament també predomina el castellà perquè moltes de les expressions són simples traduccions (i, per cert, sovint matusseres) d'expressions castellanes. Per exemple, en un anunci publicat per El 9 Nou, llueix una expressió com aquesta:
- Hola, sóc la Clàudia, la flor de primavera que s'acosta per donar-te caliu i sexe a pinyo! (sic)
Doncs bé, qui sàpiga de què va això del "sexe a pinyo", si us plau, que ho expliqui.

Els anuncis de la mostra denoten, també, algunes altres preocupacions. Unes deuen ser de caire socioeconòmic, ja que especifiquen la professió habitual de l'ofertant en diversos anuncis de sexe (suposadament) ocasional. Així, trobem anuncis d'una representant de joieria, d'una farmacèutica i d'una periodista, les quals busquen coses diferents: contacte esporàdic, relació continuada o únic contacte, respectivament. Això sí, totes tres en un entorn de discreció. També hi ha un altre d'un establiment que utilitza com a esquer el de "fer oblidar la crisis". Tot un detall.

Santiago, agost 2007

Un altre subgènere és del sexe suposadament benèfic o altruista, tipus: "Divorciada, busco sexo. Pago yo (...)"; "Casada, necesito sexo desenfrenado. No cobro. (...)" o "Madurita. Sexo sin límites. Recojo. Gratifico.(...)".

I entre eufemismes, alguna perla: "Negro ultra", "Niñato latino", "La casa las yayas" o "Sra. catalana. 60 a. 140 p. Bosque poblado".

De manera que si la mostra és representativa, la cosa està cardada. Com es deu dir, en català, això de "bosque poblado"? Engonals feréstecs? Pubis no urbanitzat?

No sé si és trist o no haver d'anar a comprar sexe a mercat, però, de ben segur, que el que si és trist es haver de fer-ho amb un diccionari sota el braç...

Una frustració més... No només és difícil escoltar cinema en català. Es que en altres àmbits, tant carnals com espirituals, encara queda molt per normalitzar. Tampoc la subtitulació (en aquest cas) ens garanteix gran cosa, si no es fa sense ànim timorat.

Boris Ruiz en una emissió de TV3. Gener de 2005.

Recordo, per exemple, una vegada, veient a la tele una peli amb subtítols, en la que la parella protagonista, després de diverses aproximacions, s'embolicava i es llençava, ben cargolats, sobre el llit. En aquell moment, la parella va quedar fora de plànol (fora de pantalla) i només se sentien els gemecs amatoris que emetien. També podríem dir-ne brams preorgàsmics, crits de parella excitada o so típic de parella que folla... Però no. El subtítol deia, literalment: udol característic.

Sort que a casa no som sords. I que duri. Perquè si no, ens hauria quedat el dubte de si la parella que ja no veiem i que semblava estimar-se tant uns segons abans, estava fornicant, discutint, s'havia enganxat alguna part de l'anatomia amb els llistons del somier o es que l'aigua de la dutxa sortia massa calenta...

Udol característic? De vegades penso que sí, que com a país, som massa eufemístics...

* * *

Fotografies: Josep M. Bru

Audició recomanada: Inca Roads de Frank Zappa. Tema 81 del playlist d'aquest mateix bloc.

* * *

Faltes de fotografia (6)

Des d'Alcalà de Guadaira.
Merci, Jesús.

* * *

Faltes de fotografia (5)

Éire, pubs & xips

* : *

Dissabte, 7 de febrer, a les 19,30 h., inaugurem la mostra de fotografies "Éire, pubs & xips" al Centre Cívic El Remei - Estadi (antic Centre Comunitari, Pg. de la Generalitat, 46), amb l'actuació de The Puffins.

Si podeu, si voleu, si us ve de gust, us esperem.
La mostra es podrà visitar fins el 25 de febrer.
A partir del mateix dia 7, també es podrà visitar virtualment a:

http://www.flickr.com/photos/fotobru

Una abraçada i fins aviat.

* * *

Éire és un país vell i jove. Fraccionat, amb una part del seu territori encara sota sobirania britànica, és una república independent des de fa poc més de 70 anys. Com a país, té una orografia relativament suau, però amb més pedres de les que caben en la imaginació. Com a estat, té menys anys que la nostra esperança de vida.

Éire és terra de pubs, locals esdevinguts epicentres tradicionals de bona part de la vida social. N'hi ha de tot tipus: urbans i rurals, populars i elitistes, rònecs i lluents, negocis familiars i franquícies,... Als pubs s'hi pot trobar gairebé de tot: música, negocis, tractes, relacions de tot tipus, tertúlies, excel·lents cerveses i cafès horrorosos....

És terra de chips -la patata té un pes important en la seva gastronomial- i, darrerament, també de xips: moltes empreses del sector tecnològic i informàtic hi tenen seu. Els darrers vint anys, Éire ha crescut de forma espectacular i ininterrompuda i la metàfora del tigre celta s'ha convertit en un paradigma de creixement econòmic, no exempt, però, de contradiccions i desequilibris.

Éire, pubs & xips és una mirada particular, resultat d'un viatge obligadament curt. És una aproximació, subjectiva i acotada, a una realitat complexa: la d'un país que ha canviat molt en poc temps. Una ullada a la gent i als carrers d'un país intens; gris i verd, molt verd; insular, però no aïllat. Amb un passat potent i ja conegut. Amb un futur també potent, però ple d'incerteses, encara per fer, Éire és vell i jove alhora...

*.#