La solució

*.*

Bloc d'ull (5)
Maestro Cheriff

Trobat al vidre del cotxe.
No he dubtat ni un moment, demà matí truco...
Avui no, que ja se sap que els vidents els diumenges descansen.
*.#

Amadeu Casas

*.*

Bloc d'ull (4)
III Festival de Blues de Vic:
Amadeu Casas

Concert central del III Festival de Blues de Vic, amb el concert d'Amadeu Casas a la sala modernista del Casino de Vic. Un repàs per temes clàssics i diversos del blues, passant per curiositats com el hullablues (varietat hawaiana del blues) o el banjolin (híbrid de banjo i mandolina). I, com sempre, una interpretació acurada d'una de les referències catalanes del blues.

A la part final del concert, Amadeu Casas ha comptat amb la participació de The Walking Stick Man (harmònica i guitarra).

*.#

Fotografies: Josep M. Bru
Vic , 6 de desembre de 2008
* * *

4 Cats

*.*

Bloc d'ull (3):
III Festival de Blues de Vic
4 Cats

Casino de Vic, 6 de desembre de 2008.

Concert central dels actes del III Festival de Blues de Vic, organitzat per Fressa, amb la col·laboració del Mas de Bigues i l'ajuntament de Vic.

Concert del quartet 4 Cats. Bona música i ritme, amb una clara inspiració del jazz manouche en un repertori que inclou temes propis i versions diverses. Els 4 cats són: Joan Ramon Puntí (guitarra); Quim Abramo (guitarra); Franco Molinari (contrabaix) i Pep Solà (bateria).

*.#

Fotografies: Josep M. Bru
Casino de Vic, 6 de desembre de 2008

* * *

Màsterclass d'Amadeu Casas.

*.*

Bloc d'ull (2):
Màsterclass
Amadeu Casas

Mas de Bigues. Vic, 5 de desembre de 2008.

El bluesman Amadeu Casas imparteix una classe magistral adreçada a un públic molt ampli: guitarristes, alumnes, músics i aficionats. Una estona divertida i engrescadora, farcida de passió per la música i experiència, però també d'anècdotes: des de fer un repàs als diferents tipus de guitarres emprades al blues a com fabricar-se un tub slide amb un coll d'ampolla de vi.


*.#

Fotografies: Josep M. Bru
Mas de Bigues. Vic, 5 de desembre de 2008
* * *

The Walking Stick Man.

*·*

Bloc d'ull (1):
III Festival de Blues de Vic:
The Walking Stick Man

Vic, 5 de desembre de 2008

En el marc del III Festival de Blues de Vic, actuació de The Walking Stick Man (Jordi Llaurens) i el seu grup, a la Cava de Jazz de Vic. Després de l'actuació, s'ha obert l'escenari a la participació dels músics presents a la sala.

*·#

Fotografies: Josep M. Bru.
Vic, Cava de Jazz, 5 de desembre de 2008.

* * *

Pessics (36)

Parlar de música
és com ballar d'arquitectura
(Frank Zappa)

* * *

Fotografia: Josep M. Bru
Galway, Éire, agost de 2008

* * *

Truquen...

L'home és l'únic animal

que menja sense tenir gana,
beu sense tenir set
i parla sense tenir res a dir...

(Mark Twain)

* * *

Truquem. Truqueu. Truquen. Ens truquen per dir-nos que ara arribo o ens responen que ara no puc parlar, que et truco més tard. O per dir-te que quan sigui allà et faig una perduda.

Em truques i et penjo, però et truco més tard per dir-te que t'he penjat perquè llavors no podia parlar i que ara sí, diga'm.

Et truco i em penges, però et truco de seguida que ara no tinc massa cobertura. Què dius? Pots cridar més? Ho sento, però no et sento... Tu, em sents bé?

Tota mena de trucades, curtes o llargues, solemnes o trivials, alegres o tristes, necessàries o prescindibles, innecessàries o imprescindibles, per dir-nos alguna cosa o res, per recordar-nos, empipar-nos, avisar-nos, encarregar-nos alguna compra o comprar-nos algun encàrrec...

A més de la pila de trucades que no tenen massa sentit, però que -al cap i a la fi- les fem nosaltres per voluntat pròpia, hi ha aquelles altres que no volem que ens les facin, però que ens les fan. Són les no desitjades...

Acostumen a sonar a l'hora de dinar o sopar. Sovint no hi ha telèfon identificador i no saps qui truca. A la pantalla un número llarg, desconegut. O ratlletes...


Si despenges, et trobes -de sobte- embolicat en una conversa absurda, durant la qual algú et vol donar a conèixer una oportunitat única, incomparable, sense la qual no pots continuar existint. No pot ser que no t'interessi...

La mercaderia és una oferta de pack telefònic (trucades, línies i ADSL, internet, televisió,...) o una oferta brutal o un lot de nadal o una enquesta de només trenta segons o un pla de pensions o un pernil d'estruç o ...

Però passa que, realment, no t'interessa i amb prou feines, al cap d'una estona aconsegueixes penjar... I, a més, t'has emprenyat perquè els espaguetis ara són freds, la cervesa s'ha esbravat o t'has perdut l'ùltim gol de Messi...

Farts, a la unitat familiar a la qual estic adscrit hem decidit tallar amb aquesta història. Si no coneixem el número, no despengem. Llavors, després de quatre tons, el contestador avisa que han trucat un abonat que no vol trucades comercials. Hem perdut la fe en el mercat telefònic i ara som agnòstics.

I si malgrat tot, per error o inèrcia, despengem i l'interlocutor s'entossudeix en començar la lletania, llavors l'avisem simplement que no acceptem trucades comercials. Que no, que no, dos cops i pengem.

Eficaç? Només fins a cert punt, però almenys ens estalviem un percentatge de trucades no desitjades, innecessàries. Trucades que, sense ser perdudes, es perden en un univers finit, però immens, de comunicació no troncal truncada innecessària que es desintegra en no matèria, en nothing, en res de res...

Tones mai mesurades de tons de perdudes no desitjades, mentre esperem que l'atzar no ens perdi les trucades més desitjades en aquest caos tan nostrat de tarifes, preus i ofertes, perquè -contradient la teoria macroeconòmica més ortodoxa- l'oferta tarifària vigent no et dona mai el preu desitjat, sinó que no et desitja, et perd i, a més, et dona pel caos...

Ai, la comunicació i nosaltres, que una vegada tant ens estimàrem...

* * *
Fotografies: Josep M. Bru
1.- Plaça del Pi, Barcelona, juny de 2005.
2.- Passeig de la Generalitat, Vic, novembre 2007
* * *
Audició recomanada:
Screw you, we're from Texas. Ray Willie Hubbard
* * *