La tassa de Sergio Ramos

Materials fràgils i mans graponeres,
estris trencadissos i nanses fugisseres...
Ara no ha estat una copa, sinó una tassa.
No ha estat en cap estadi ni seguici, ha passat a casa,
però en sentir el crac, un crack m'ha vingut al cap.
Crack amb el joc de peus, que del cap sembla nyap,
li deu servir per picar fort i potser de tap.

Som diferents, però som pseudotalents:
un fent, amb una copa del rei, reial ferralla
i l'altre, fent d'una anècdota esdeveniment,
on una tassa passa a fer dues semitasses
i una ombra llargaruda, un divertiment.

Res, al gra, no cal tanta parida
per dir això, que pot semblar una crida,
tot i que si bé ho mires, no ho és
i que si no ho mires bé, tant és:

I a la fi, ve-t'ho aquí,
com deia una rondalla que cantava la canalla,
la tassa s'ha partit i el Madrit és un podrit. 

- - -

Podeu veure més fotos de la catàstrofe ceràmica clicant aquí