Paisatge per a després d'una campanya (1: Indignació)

En pocs dies, aquí i allà, han passat moltes coses. De sobte, l'efecte balsàmic dels anestèsics habituals deixen, valgui la redundància, de fer efecte i descobrim que la calma no és més que un decorat. I això tant passa a les places de Catalunya com a les d'Islàndia, el país on abans jugaven al monopoly amb daus de salmó i ara el fumen a peu de volcà, per estalviar...

Suposo que hi ha plats de lenta digestió, els quals s'han d'anar paint durant dies, abans d'obrir la boca per descriure'ls. Estic, encara, digerint la consolidació democràtica de determinades opcions antidemocràtiques; la deserció de candidats elegits al quals, de cop i volta, l'adversitat de les urnes els ha descobert una nova dimensió de la realitat, la qual, dies abans, semblava ignota o, també, la tornada a la normalitat d'algun cap de cartell a qui algun cartell amb la imatge del seu cap havia dissimulat fins el punt de fer-lo gairebé tan irreal com el seu programari, víctima d'aquell soft d'edició electoral conegut com votoshop...

Però el motiu d'aquest post és més simple, més senzill, menys metafòric... És, només, la reacció davant una imatge que reflecteix una violència injustificable, mal justificada (la higiene, el futbol, les bombones,...) i, en definitiva, injusta. I és que, com diu una gata sàvia: no és el mateix fer una porra amb l'excusa d'un partit de futbol, que fer servir un partit de futbol com a excusa per treure les porres...

* * *

La foto és de la galeria de http://www.flickr.com/photos/acampadabcnfoto 

Hi trobareu desenes de fotos sobre l'operació de "salut pública" d'aquest matí a la Plaça de Catalunya de Barcelona.