Vent del sud...
Fa temps, molt temps, que van tancar les mines de la vall d'Atxondo, al cor d'Euskadi. Les mines van funcionar fins el 1920. La darrera que va tancar es deia -ironies de la vida- "la Triunfante". S'hi extreia mineral de ferro i coure, que es transportava en un tren de via estreta fins a Durango.
De les mines ja no queda gairebé res i per allà on transitava el trenet ara hi ha un sender que recorre la vall: una passejada magnífica, que passa a tocar d'algun dels caserius més antics del país. És una vall curta, a l'ombra del pic Anboto i solcada pel riu Arrazola.
Hi ha dies que el vent de sud s'escola entre les muntanyes i travessa la vall a tota velocitat. Quan hi ha un dia ventós, les ovelles, que d'això en saben un pou, posen les parts pudoroses a airejar i les llanes a ventilar. Guaiteu si no, l'expressió de gaudi de l'exemplar de la foto...
Fa temps, molt temps, que el tren ja no circula, però el vent, el trapella vent del sud, no ho ha deixat de fer... Sort en té: ell no depèn dels homes.
* * *
Fotografia: J.M. Bru. Vall d'Atxondo. Desembre 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada