De vegades, una pausa obligada, una aturada imprevista, et fa veure coses que pocs dies abans passaven desapercebudes. Ara mateix, acabat d'arribar d'una pausa visual imperativa, aterro sobre una pila de diaris, cròniques i articles que no tindré temps material de llegir. Potser tampoc no cal tant esforç lector. Al capdavall, en un cop d'ull hi veig un excés de xerrameca i una manca de reflexió crítica que em resulten familiars, habituals,...
I una mirada cansada, convalescent, cau sobre una columna que diu que araesnotícia. Sí? Però és una notícia que no és notícia, perquè no aporta contingut. Simplement, reprodueix unes paraules d'algú que parla sobre el que hores, dies, moments abans, ha dit algú altre. I així successivament.
No és que sigui ell. Perquè, al capdavall, no és només ell. Només que ara és ell, ha estat ell: Portabella replica a Laporta. Abans ha estat Laporta que ha parlat sobre unes opinions de Portabella. Laporta Portabella. I viceversa.
I diu que ERC no necessita SI per a obtenir regidors. Vés a saber si sí o si no es necessiten, però tot plegat em cansa i penso que la suma de SI i ERC podria ser SIRC, que mola i és gràfic. I si dius sí SIRC es com dir crisis, però a l'inrevés, que és com millor es viuen les crisis.
I diu que ERC no necessita SI per a obtenir regidors. Vés a saber si sí o si no es necessiten, però tot plegat em cansa i penso que la suma de SI i ERC podria ser SIRC, que mola i és gràfic. I si dius sí SIRC es com dir crisis, però a l'inrevés, que és com millor es viuen les crisis.
Però [abans ja ho he dit] tot plegat em cansa i, cansat, plego de mirar. Tot i que no ha estat sempre així, ara sí: és quan tanco els ulls que hi veig clar...
1 comentari:
SIRC... ben trobat. I, a més, sona com CIRC, que és la descripció perfecta. Un CIRC de diverses pistes igualment patètiques, plenes de pallassos que no fan gràcia. En tot cas, fan venir ganes de... com ho diria... això: que no calen els laxants.
Feliç recuperació!
Publica un comentari a l'entrada