Doncs sí, ja tenim el Buzz entre nosaltres: una nova utilitat generada per Google i que ha tingut un efecte esclat en qüestió d'hores, almenys en l'entorn que m'és més proper...
L'expressió "Buzz, va dir ell" (que agafo prestada del Carles Banús, que és a qui li he llegit) ve al cas per l'exposició sobre l'escriptor Quim Monzó que podeu veure, si així ho voleu, al Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona.
Ha plogut molt des de la lectura de L'udol del griso al caire de les clavegueres i tot i que, sense discutir-li -en absolut- la seva qualitat, a mi en Monzó m'enfarfega, aquesta exposició ens acosta a moltes de les seves vessants i activitats al llarg dels anys.
Exemples? Les connexions en directe amb Dancing Days dins del programa de ràdio que compartia amb Ramon Barnils i Jordi Vendrell (El lloro, el mico i el senyor de Puerto Rico) o les intervencions al Persones Humanes de Mikimoto, abans de ser Miquel Calçada.
Fins l'11 d'abril, al capdavall de les rambles barcelonines. Monzó: teclat i presència. Les seves ironies i conyes sornegueres han acabat sent com els seus tics: entranyables. I, per cert, amb unes magnífiques fotografies de Pere Madueño.
* * *
Fotografia: Anna Bru. BCN, gener 2009.
* * *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada